Oxigenoteràpia: Guia Completa i Ús en Emergències

Definició d'Oxigenoteràpia

És el conjunt de tècniques que permeten administrar oxigen a una persona com a tractament, per a compensar el dèficit en l'oxigenació de les seves cèl·lules. S'eleva la concentració d'O2 en sang fins a nivells normals, però sense arribar a l'excés.

Composició de l'Aire

L'aire està compost per un 21% d'O2 i un 79% d'altres gasos.

FiO2

És la concentració calculable d'oxigen en l'aire inspirat. La FiO2 disminueix amb l'alçada; a més alçada, menor concentració d'oxigen.

Flux

Fa referència al cabal. Volum d'oxigen que circula pel sistema d'oxigenació que escollim en un determinat temps.

Indicacions de l'Oxigenoteràpia

Està indicada com a tractament de la insuficiència respiratòria aguda (IRA) o crònica. Excepcionalment, es pot considerar com a tractament pal·liatiu en malalties molt avançades que presenten dispnea intensa que millora amb l'administració d'O2.

Indicacions en Emergències

• Parada cardíaca o respiratòria
• Hipoxèmia (PaO2 <60 mmHg o SatO2 <90%)
• Hipotensió greu o xoc
• Baix gast cardíac amb acidosi metabòlica
• Situacions que poden anar a la IRA
• Anèmia en cèl·lules falciformes

Insuficiència Respiratòria

És un concepte gasomètric (sang arterial). Hipòxia (PaO2 <60 mmHg) (80-100).

Sistemes de Mesura de la Insuficiència Respiratòria

• Pulsioximetria: mesura la saturació d'oxigen (Sat O2 %).
• Gasometria: mesura la pressió parcial d'oxigen (PO2) i diòxid de carboni (CO2) en sang arterial en mmHg.

Indicacions d'Oxigenoteràpia en la IRA

• Qualsevol malalt respiratori agut o crònic amb una PaO2 inferior a 50 mmHg.
• Malalts prèviament sans que pateixen una malaltia respiratòria aguda amb una PaO2 menor de 60 mmHg.
• Situacions sense hipoxèmia però amb hipòxia tissular (fallada cardíaca i alteracions de l'hemoglobina).

Efectes Secundaris de l'Oxigenoteràpia

Es recomana aconseguir:

• Sat O2 al voltant del 90%.
• PO2 d'uns 60 mmHg.

Per sobre d'aquests valors, es corre el risc de:

• Augmentar la pressió parcial de CO2.
• Provocar acidosi respiratòria.
• Depressió neurològica i cardiorespiratòria.

(La hipòxia estimula el centre respiratori del bulb raquidi. A mesura que augmenta l'O2, aquest estímul disminueix).

Fonts d'Oxigen

Pot ser administrat com:

1. Gas comprimit
2. Generat per un concentrador
3. Forma líquida

Bales d'Oxigen

L'oxigen s'emmagatzema en estat pur (gas) en contenidors especials. En el transport sanitari s'utilitzen bales d'oxigen. A la banda superior de color blanc s'especifiquen dades tècniques, com ara: pressió màxima d'ompliment (200 kg/cm2) i capacitat total.

Components de la Bala d'Oxigen

• Manòmetre: indica la pressió dins del cilindre.
• Manoreductor: regula la pressió a la qual surt l'oxigen del cilindre.
• Caudalímetre: mesura el cabal d'oxigen.
• Humidificador: humidifica l'oxigen abans d'administrar-lo.

Central d'Oxigen

S'utilitza en els hospitals, on el gas es troba en un dipòsit central (tanc) que està localitzat fora de l'edificació hospitalària.

Concentrador d'Oxigen

Es connecten al corrent elèctric i capten l'aire de l'habitació. Filtren l'oxigen i eliminen el nitrogen.

Avantatges del Concentrador d'Oxigen

• Independència en la xarxa de distribució.
• Econòmic.
• Fàcil mobilitat al propi domicili.

Inconvenients del Concentrador d'Oxigen

• Sorollós.
• No funciona amb fluxos superiors a 3 l/min.

Oxigen Líquid

Es va introduir el 1965. Si l'O2 en estat gasós es refreda, es pot transformar en O2 líquid, que disminueix de volum i permet emmagatzemar-ne més. Els dipòsits poden durar 10-15 dies. Sistema que permet més autonomia, però és car.

Sistemes de Baix Flux

S'utilitzen amb mascareta simple, cànula o catèter. No s'aconsellen cànules o catèters en fluxos superiors a 6 l/min.

Criteris per a l'Ús de Sistemes de Baix Flux

• Volum tidal: 300-700 ml.
• Freqüència respiratòria (FR): <25 rpm.
• Patró respiratori: consistent, uniforme i estable.