L'Ara Pacis i l'August de Prima Porta: Propaganda i Divinització

L'Ara Pacis: Exaltació d'August

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. El títol d'august és un adjectiu encomiàstic que significa "sublim" i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l'any 27 a. C. L'atribució d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem. Aquesta condició, que serví de fonament a la divinització d'August, està present en el programa iconogràfic de l'Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb la biografia de l'emperador. A la façana oest, a l'esquerra hi ha Mart, el déu de la guerra, i la lloba capitolina, que alleta Ròmul i Rem; a la dreta, Enees, les faccions del qual es conformen amb les d'August, fa un sacrifici ritual. A la façana est hi ha representat Tellus, deessa de la Terra flanquejada per dues nimfes aquàtiques; alguns investigadors, però, opinen que no es tracta de Tellus, sinó de Genetrix, mare de la Pau o de Venus, la gens Júlia, el llinatge d'August. Als laterals s'hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol del 13 a.C.

L'August de Prima Porta: Un General Divinitzat

Aquesta escultura representa l'emperador August amb la indumentària militar pròpia d'un general romà, en l'acte d'exhortar els soldats de les seves legions. Les escultures d'aquest tipus tenien com a funció principal la glorificació de la figura de l'emperador. D'acord amb la funció propagandística de la representació imperial, els relleus de la cuirassa són escenes relacionades amb els déus i amb la història militar del personatge. Hi destaca, als dos costats del plastró, la representació de les dues províncies pacificades sota el mandat d'August: Hispània (costat esquerre de la figura) i la Gàl·lia (costat dret). També hi ha la imatge del seu fillastre Tiberi i, a la part inferior de la cuirassa, Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. En l'original en bronze, el personatge anava calçat com corresponia al cap de l'exèrcit. En canvi, en la còpia feta després de la seva mort, la seva esposa Livia va voler que el representessin descalç, detall que suggeria que el difunt ja era a l'Olimp. La imatge del petit Cupido cavalcant un dofí que hi ha al costat de la cama dreta de l'emperador deriva de les que hi ha a les figures gregues d'Afrodita i indica l'origen diví del cèsar, tal com era creença a l'època.