L'Ara Pacis d'August: Simbolisme, Art i Història Romana

L'Ara Pacis: Simbolisme i Art Romà

També cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

Temàtica i Iconografia

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. El títol d'«August» és un adjectiu encomiàstic que significa "sublim" i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l'any 27 a.C.

L'atribució d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem.

Relleus de les Façanes

Aquesta condició, que serví de fonament a la divinització d'August, està present en el programa iconogràfic de l'Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es vol vincular amb la biografia de l’emperador. A la façana oest, a l'esquerra, hi ha Mart, el déu de la guerra, i la lloba capitolina, que alleta Ròmul i Rem; a la dreta, Enees, les faccions del qual es conformen amb les d'August, fa un sacrifici ritual. A la façana est hi ha representat Tellus, deessa de la Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques; alguns investigadors, però, opinen que no es tracta de Tellus, sinó de la Pau o de Venus Genetrix, mare de la gens Júlia, el llinatge d'August.

Relleus dels Laterals

Als laterals s'hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l'any 13 a.C. per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana.

Models i Influències

L'Ara Pacis segueix l'estructura dels antics «templa minora», espais sagrats voltats d'una palissada de fusta amb una sola entrada. També es relaciona amb altres tipus de monuments, com ara arcs de triomf o columnes commemoratives. Així, frisos com el de la processó de la família imperial de l'Ara Pacis remeten als relleus de la Columna Trajana o l'Arc de Constantí. En tots ells els personatges no estan idealitzats, sinó que esdevenen una veritable galeria de retrats.

El gust pel retrat és part de l'herència etrusca, però els elements formals i tècnics dels relleus de l'Ara Pacis es relacionen amb l'altar de Zeus a Pèrgam i amb la processó de les Panatenees que Fídies esculpí al Partenó, on les escenes també es juxtaposen sense cap tipus de separació formal.