Ara Pacis Augustae: Anàlisi de l'altar romà

Dintre de l'imperi romà, al alt Imperi (I a.C- II a.C) Dinastia Júlia, Pau Augusta. Influències hel·lenisme i màxima expansió territorial.

És un altar que va manar construir ell mateix per celebrar les victòries (fusta-marbre) a Hispània i Gal·lia.

Temàtica civil: desfilada de magistrats i senadors que vesteixen la toga romana. Explica processó.

Temàtica religiosa: sacrificis

Temàtica mitològica: al·legories relacionades amb la fundació de Roma (queden 2/4). Representa Eneas i fa referència a la Terra (Gea, Aigua: monstre marí, Aire: cigne)

Al terra Bar ovella, planta... (Gea alimenta als romans tenir-la contenta) prosperitat del període.

Eclectisme: pragmatisme i finalitat --> escultura subordinada a l'arquitectura (bronze, pedra i marbre). Home com a ciutadà romà retrats i relleu històric. Escultura artesana i policromada.

Caràcter art romà: s'alça sobre un pòdium al qual s'arriba mitjançant una rampa que dona a la façana est. per accedir a l'interior, on un altre tram d'escales duu a l'altar. Hi ha una altra porta a la façana oest.

L'exterior té pilastres amb capitells coríntis al costat de la porta i als cantons.

Zones decorades separades per una sòlida decorada amb motiu geomètric, un sòcol amb estilitzacions vegetals de fulles i acants, i un fris alt amb escenes al·legòriques o processons. A l'interior és més fuster, està decorat amb garlandes de flors i bucrànis que simbolitzen els sacrificis que van tenir lloc a l'altar original. Altar i escales.

Tallat sobre marbre blanc i presenta una textura uniforme i llisa, fruit d'un curosa acabat. Alt i baix relleu.

El modelatge és també acurat pels plecs dels vestits i en l'estudi facial de la cara. Es poden apreciar persones de distintes edats. Predomini de les superfícies arrodonides amb combinació de concavitats i convexitats, que donen un sentit de volum. Tècnica dels draps mols. Combinació de figures frontals, laterals i oblíqües, intenten expressar el moviment gràcies a la gran varietat. Posició = jerarquia. (moviment) Figures d'aparença sòlida i pesada, mostren que estan arrelats al terra. Posició cames diferents posicions i en repòs (llum) determinada pel llum i ombra remarcat en els plecs de la roba. (composició) totes les figures formen un fris continu semblant al partió. Tècnica narrativa de cors continu. Des del terra fins la cornisa "horror vacui".