Ara Pacis Augustae: Anàlisi i Context Històric

Fitxa Tècnica

• Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d'August
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 13 - 9 a.C.
• Tipologia: Altar
• Material: Marbre de Carrara
• Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m
• Estil: Imperial romà
• Tema: Commemoratiu
• Localització: Museu de l'Ara Pacis (Roma)

Context

L'emperador August va deixar un escrit, a manera de testament espiritual, perquè fos gravat en bronze a la seva tomba. Segons aquest text, conegut amb el títol de Res Gestae Divi Augusti (Els fets del diví August), l'any 13 a.C. el Senat de Roma va decidir erigir un monument al Camp de Mart per commemorar la Pax Romana, aconseguida amb les campanyes victorioses a Hispània i a la Gàl·lia. Va ser consagrat l'any 9 a.C. L'any 1902, l'arqueòleg austríac Eugen Petersen va ser autoritzat a excavar sota el Palazzo di Fiano, antiga ubicació de l'altar, i va recuperar-ne part dels relleus. L'any 1938, l'altar fou reconstruït. L'any 2006, l'arquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminació urbana.

Descripció Formal

L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. El monument té dues entrades; la principal, que s'aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l'oest i era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; per l'altra porta, orientada a l'est, s'introduïen al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. L'altar, que ocupa l'espai central, està situat damunt d'un pedestal esglaonat.

La cara exterior de l'estructura que envolta l'altar està coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix longitudinalment en dues franges. La franja inferior està decorada amb fulles d'acant, mentre que a la superior s'hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August. Als cantons i a banda i banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.

La cara interior de l'estructura que encercla l'altar presenta, a la franja superior, una decoració amb bucranis, és a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.

És remarcable la combinació de l'alt relleu amb el relleu mitjà i el baix relleu, amb la qual s'aconsegueix una extraordinària sensació de profunditat. Alhora, el fet de donar més volum a les figures en primer terme remarca la importància dels personatges. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat, tot i el predomini de les línies verticals.