L'Ara Pacis Augustae: Art i Propaganda a l'Imperi Romà
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,32 KB
Ara Pacis Augustae: Altar de la Pau d'August
Fitxa Tècnica
- Edifici: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August
- Autor: Desconegut
- Cronologia: 13-9 aC
- Tipologia: Altar
- Material: Marbre de Carrara
- Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m
- Estil: Imperial romà
- Tema: Commemoratiu
- Localització: Museu dell’Ara Pacis (Roma)
El Relleu Històric Romà
L’obra que estem comentant és un dels exemples més il·lustratius del relleu històric, un gènere escultòric netament romà. El caràcter pràctic romà va portar a fixar-se més en la representació de les gestes dels mortals que la dels déus, en un desig d'utilitzar l'art com a eina de propaganda i deixar constància d'aquestes gestes per al futur.
Aquest desig propagandístic va portar a representar els personatges amb gran realisme, encara que no mancat d'una certa idealització, trets característics de l'escultura romana d'aquest període. La influència grega és evident en aquesta obra, que immediatament ens remet a una altra escena de processó ritual: el fris de les Panatenees del Partenó, esculpit per Fídies al segle V aC.
Comparació Estilística i Innovació
No obstant això, les diferències amb aquell són notòries. En el terreny estilístic, la utilització del recurs del relleu pictòric (anteriorment explicat), la major profunditat del relleu, el major naturalisme en les postures i gestos que relacionen els personatges els uns amb els altres, i el realisme i individualisme dels trets de cadascun dels personatges retratats (que ens permet parlar d'un autèntic retrat col·lectiu o de grup) són alguns dels trets que més clarament diferencien aquesta obra de la seva predecessora.
Intencionalitat Propagandística i Simbolisme
Aquesta obra va ser realitzada amb una clara intencionalitat propagandística: mostrar August com el pacificador de l'Imperi després d'un segle de guerres civils i conquestes, i l'inici de la "Pax Romana". L'any 24 aC, per primera vegada en més d'un segle, es tancaven les portes del temple del déu Janus, que romanien obertes mentre Roma estigués lliurant alguna batalla a l'exterior.
Aquesta obra tracta de mostrar no sols August, sinó tota la seva família com els garants de la pau i l'estabilitat a l'Imperi. Es tracta, per tant, d'una obra que pretén no sols afirmar el poder de la nova família imperial, sinó també justificar-lo, d'una banda, en les seves gestes polítiques i, de l'altra, en l'origen semidiví, entroncant la família Júlia Clàudia amb els orígens mitològics de Roma (l'escena de la façana d'Enees realitzant un sacrifici ens parla d'aquests orígens). Així mateix, la representació dels beneficis de la Pau (representada a l'altre costat) recordava com n'havia d'estar, d'agraïda, Roma al seu nou "Príncep de la Pau". Aquesta idea de conjuminar els mèrits polítics i l'origen semidiví de la nova dinastia governant per legitimar el poder la podem veure novament en una obra posterior, com és l'August de Prima Porta.
Qualitat Tècnica i Realisme
En aquesta obra veiem la qualitat que va assolir la tècnica del relleu al segle I aC, conjuminant, d'una banda, la perfecció de l'escultura hel·lenística i, de l'altra, la tradició realista del retrat romà des de l'època etrusca i republicana. Malgrat la seva extensió i la gran quantitat de personatges, les seves postures, gestos, direccions i un gust pel detall i l'anecdòtic (com la dona que fa callar dos personatges que parlen o el nen que busca el seu pare perquè l'agafi) aconsegueixen un efecte de veracitat que trenca amb qualsevol sensació de monotonia i repetició.
Conclusió: Obra Mestra del Relleu Històric
Ens trobem davant un dels millors exemples de relleu històric, gènere romà que mostra l'originalitat de l'art romà, el qual, partint dels avenços de l'escultura hel·lenística, aconsegueix crear un nou gènere afí a la idiosincràsia i al caràcter més pràctic del poble romà.