Ara Pacis: Significat, Simbolisme i Propaganda a l'Antiga Roma

L'Ara Pacis Augustae: Un Altar per a la Pau Romana

Dins hi ha un altar (ara), al lloc central, elevat, i tots els elements tenen un eix de simetria; una escala puja des de fora fins a arribar a aquest centre. L’Ara Pacis és petit, sense cap utilitat pràctica, però molt complex i ple de significacions. Aquest poble ofereix víctimes, immolant-les a Déu, i les fa arribar mitjançant el perfum de la carn que crema, pujant al cel, d’olor agradable, agraint així la pau aconseguida per August.

L’altar és l'expressió religiosa del món, segons els Romans, ordenat i abalisat en funció dels quatre punts cardinals i els quatre elements del Món (manifestats en la quadrangularitat) i el centre; té un disseny en funció del curs solar, marcant el seu camí en l’eix de simetria que puja i, amb la seva llum, permet que les coses siguin, dona forma al pas del temps amb el seu curs, i és el vehicle per accedir a Déu, representat pel Sol: ells, per dur a terme el seu culte, pugen des de la profunditat de la nit (porta occidental) fins al cim del migdia (punt més alt de l’altar), on Déu baixa amb tota la seva força i esplendor.

Acabada la cerimònia, el sacerdot, que va ser August, sortia per la porta del Sol ixent (la de l’Est), que té, a una banda, un relleu dels Elements Pacífics, manifestant la pau que Roma ha assolit amb el seu govern. La sanefa manifesta l’essència de l’Ara; la seva línia expressa la noció del temps, que es repeteix en un cicle tancat; el dibuix que fa (esvàstica) amb quatre angles, senyala els Elements (Aigua i Foc, Terra i Aire) i els quatre punts cardinals, que són els límits del Món; l’encreuament de les dues línies marca el centre (noció molt important pels Romans).

L’esvàstica estableix el conjunt temps - espai, unint cercle (sol), quadrat (món), devenir (curs solar) i estabilitat (immobilitat terrestre). L’altar és un element de propaganda del govern d’August, manifestant la renovació de les estructures polítiques romanes i l’arribada d’un temps nou i canvis.

Models i influències de l'Ara Pacis

Un precedent de l’Ara Pacis pot ser l’Altar de Pèrgam; el caràcter narratiu de l’Ara l’havien expressat als Atenesos al fris de les Panatenees del Partenó, i el tornem a trobar a les columnes commemoratives, com la Trajana, i als relleus dels arcs triomfals. Alhora, el temple cristià canònic també adopta l’orientació de l’Altar Clàssic. L’estil de l’altar, precís i reposat, el podem retrobar als murals de la Càmera dels Esposos (Encontre dels Gonzaga), de Mantegna, i inspirarà molts monuments neoclàssics i edificis i monuments públics dels segles XIX i XX.