El Paisatge Agrari i els Serveis a Catalunya

L'Agricultura a Catalunya

El desenvolupament agroindustrial

Desenvolupament dels complexos agroindustrials que es dediquen a transformar productes agraris i ramaders en carn de porc i de pollastre, embotits, vi i cava.

L'evolució recent del camp català

Genera fluxos migratoris importants, l'estancament i l'envelliment de la població.

Conseqüències de la política agrària de la Unió Europea

Mantenir un nombre suficient d'agricultors perquè assegurin la producció d'aliments i preservin l'existència d'un paisatge agrari familiar, protecció del medi ambient, desenvolupament de les regions més endarrerides i establir control sobre la pesca.

2. Els paisatges agraris a Catalunya

Paisatge agrari mediterrani

Zona septentrional, conreus de farratge, l'agricultura de regadiu, fruites, hortalisses. Al sud de la comarca del Garraf i fins al Baix Ebre, conreus de secà. Plana del Delta de l'Ebre on es planta arròs.

Paisatge agrari d'interior

Cereals de regadiu, arròs, blat de moro, plantes de farratge, fruites i hortalisses, conreus de secà i ramaderia de tipus intensiu.

Paisatge agrari de muntanya

La ramaderia és l'activitat més important i l'explotació de boscos i agricultura poc destacada.

3. Recursos energètics

Energies que hi ha a Catalunya són: el carbó, energia elèctrica, petroli i gas i energia nuclear. També hi ha construccions de centrals hidroelèctriques.

A l'any 1960 va haver-hi la crisi de la indústria tèxtil, en aquesta època va destacar la indústria química i la del metall que es troben situades en complexos industrials.

Els sectors més representatius són el metall, el químic, el tèxtil i el de l'alimentació.

4. Els serveis, el comerç a Catalunya

Dins del sector de serveis sobresurten el comerç, una activitat que té molta tradició a Catalunya, i els transports, també el turisme i els serveis socials. A Catalunya hi predomina el comerç al detall, i pel comerç exterior s'exporten vehicles a motor, productes químics, maquinària, equipaments mecànics, productes alimentaris i begudes i s'importen productes químics, vehicles de motor i productes alimentaris.

5. Els serveis: transports

A Catalunya, la xarxa de carreteres tradicionalment ha mantingut una configuració radial centrada en Barcelona, l'autopista AP-7. Dues noves rutes:

• L'Eix Transversal: que passa per vuit comarques que tenien dificultats de comunicació a causa de la complicada orografia que les separava i uneix Lleida amb Girona a través de Manresa i Vic.
• L'Eix de l'Ebre: Que seguint el curs d'aquest riu, estableix una nova via ràpida que uneix les Terres de Ponent.

Les xarxes de ferrocarril són línies de rodalies, i entra en funcionament l'Euromed, un tren d'alta velocitat que posarà en contacte Barcelona amb Madrid i amb París.

Els ports més importants són Barcelona i Tarragona, per la seva activitat comercial elevada, i tenim aeroports a: Barcelona, Girona, Reus i Sabadell.

6. El turisme a Catalunya

Catalunya s'ha especialitzat en el turisme de vacances de costa. La capacitat d'allotjaments és una de les més importants de l'estat espanyol amb més de 500.000 places entre hotels, càmpings, cases de pagès, i paradors. El nombre de visitants supera els 30 milions provinents de la resta d'Espanya, de França i Regne Unit.

L'existència de nombrosos espais naturals protegits i l'oferta creixent del turisme rural d'interior completa l'equipament turístic de qualitat, l'oferta arquitectònica, cultural i de restauració, fires i congressos, seus de grans empreses o els circuits de creuer.

El 50% dels turistes són francesos, el 8% del Regne Unit i el 5,8% són alemanys. El 74% són estrangers i el 26% de comunitats autònomes.

7. Catalunya dins el marc econòmic de la Unió Europea

Els punts forts de Catalunya són:

• Bones comunicacions: Amb la resta de la península i la resta d'Europa.
• Eix de desenvolupament: juntament amb el sud-est de França i el nord-oest d'Itàlia.
• Cultura industrial: un sector terciari sòlid.
• Nivell elevat d'infraestructures i equipaments socials.
• Bones condicions de les universitats catalanes.

Límits que té Catalunya:

• Dualitat en el desenvolupament intern.
• Desenvolupament industrial basat en determinats sectors.
• Contaminació.