Palau de la Música Catalana: Anàlisi i Interpretació

Palau de la Música Catalana

A) Fitxa Tècnica

Títol: Palau de la Música Catalana

Autor: Lluís Domènech i Montaner (1840 - 1926)

Cronologia: 1905-1908

Sistema constructiu: Amb materials industrials

Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maons

Estil: Modernista

Tipologia: Civil

Localització: Barcelona

Estat de conservació: Molt bo

B) Context Històric i Cultural

(Aquest apartat no està inclòs en el text original, però seria recomanable afegir informació sobre el context històric i cultural de l'època en què es va construir el Palau de la Música Catalana, com ara el moviment cultural de la Renaixença i el creixement de la burgesia catalana.)

C) Lectura Formal i Anàlisi Estilístic

Estil: Modernista

Aquest nou moviment proposa l'emancipació de l'arquitectura en favor d'unes tipologies decorativistes inspirades en la natura, que intenten reaccionar contra l'historicisme acadèmic que havia dominat l'art del segle XIX. Rebia diferents noms als diferents països d'Europa; no obstant això, en tots els casos presenta una característica comuna: trencar definitivament amb la tradició i aprofitar els avantatges que ofereixen la tecnologia i la indústria.

Característiques Formals:

• Integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.
• Suport amb columnes de ferro.
• La coberta és de vidre.
• Els materials emprats van ser: ceràmica, maons, terrissa i rajola.

D) Interpretació Conceptual

Iconografia:

• A la cantonada, al·legoria de la cançó popular catalana amb la representació del món de la llar i del treball i presidit per Sant Jordi, obra de Miquel Blay.
• A la façana principal, un mosaic amb La Balanguera, flanquejada pels cantaires de l'Orfeó, amb les muntanyes de Montserrat al fons en referència a la Pàtria Catalana.
• A l'interior, obres de Pau Gargallo amb els bustos d'Anselm Clavé (música popular) i Beethoven (música culta).
• A l'escenari, figures femenines tocant instruments i escultures de Gargallo representant les Walkiries de Wagner i les Flors de Maig.

Significat:

Caràcter simbòlic en referència a la cultura popular i a la Pàtria Catalana, alhora que símbol de la pujança de Catalunya.

Segons paraules de Domènech i Montaner: "El Palau de la Música Catalana serà el temple de l'art català i el palau del nostre renaixement".

Funció:

Seu de l'Orfeó Català i sala de concerts.