El Palau de la Música Catalana: Arquitectura i Simbolisme

El Palau de la Música Catalana

Anàlisi Formal i Arquitectònica

Presenta dues façanes de maó vist vermell amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. L'edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa. Un dels elements més rellevants a l'exterior és el grup escultòric de Miquel Blay dedicat a La Cançó Popular.

Espai Interior i Ornamentació

L'espai interior es divideix en tres parts principals:

• Accessos: on se situen dues escales monumentals.
• Auditori: on se separen el pati de butaques i les llotges.
• Escenari: que no té l'arc superior que sol emmarcar aquest espai, de manera que queda integrat plenament en l'espai de la sala.

Tots aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a la profusa ornamentació que decora tots i cadascun dels racons de l'edifici. Destaca, sobretot, la gran sala de l'auditori, il·luminada per la llum natural que entra a través d'una façana totalment envidrada i situada a la manera de mur cortina darrere les parets de maó de l'exterior. Contribueix a la il·luminació una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala. Un altre aspecte destacable són les escultures de Pau Gargallo que fan referència a diverses obres musicals.

Entorn

Ubicat en una cantonada d'un petit carrer de Barcelona. Es troba allà a causa de la proximitat dels artistes.

Estil Arquitectònic

El Palau aconsegueix combinar a la perfecció la tradició constructiva catalana i la modernitat:

• La tradició s'aprecia en la recuperació de materials com el maó vist, en sistemes de construcció típics com la volta catalana, i d'altra banda, en la recuperació de l'herència arquitectònica del període gòtic.
• La modernitat es manifesta en les innovacions tècniques, com l'ús del ferro i del vidre, i la concepció unitària de la sala. Aquests són trets que el Palau comparteix amb altres sales de concert, com per exemple, l'Auditorium de Chicago de Louis Sullivan.

Temàtica i Simbolisme

Va ser construït per acollir la seu de l'Orfeó Català i, alhora, com a sala de concerts. El fort caràcter catalanista de l'Orfeó va fer que el Palau de la Música adquirís un gran valor simbòlic. La vinculació a l'entitat dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de referents populars i les al·lusions a la pàtria catalana, van fer de l'edifici tot un emblema patriòtic lligat al moviment cultural de la Renaixença.