Palau de la Música Catalana: Simbolisme i Modernisme

A.F: Element desupor:

estructura inspirada en estructures gòtiques i s’aguanta per un entramat metàl·lic de pilars i jàsseres. Les columnes que sostenen l’amfiteatre presenten capitells florals i les de l’últim pis s’obren en forma d’espectaculars palmeres.

Elem de coberta:

coberta construïda segons un sistema tradicional català consistent en petites voltes entre bigues.

Espai exter:

L'edifici va ser bastit inicialment en un solar, de mides més aviat reduïdes, de forma irregular i que feia xamfrà.

Organitz de la faç:

La façana principal de l’edifici reposa sobre unes robustes columnes que formen uns arcs que donen accés a l’interior i sostenen una gran balconada. A la façana del carrer Amadeu Vives trobem una balaustrada i cinc grans finestrals que il·luminen l’interior de la sala.

Program decor:

Les dues façanes s’uneixen formant un angle on es concentra el grup al·legòric esculpit per Miquel Blay que representa la Cançó popular.

Espai inter:

està pràcticament tot ell revestit de ceràmica i vidre. Està bàsicament dividit en planta baixa i tres pisos. A la planta baixa hi ha el vestíbul d’accés, les taquilles, el bar, les oficines de l’Orfeó i una sala d’assaig sota l’escenari.

Llum:

Els murs laterals de vidre permeten la il·luminació natural de la sala que s’acaba de completar amb la llum que entra per la vistosa claraboia de vidre.

Program decora:

L’arc de la boca de l’escenari està només suggerit per 2 conjunts escultòrics de grans dimensions, obra de Pau Gargallo, que representen a una banda la música popular catalana. L’escenari té una boca de 11m d’amplada per més de 7 de profunditat.

A.C: Contin:

Es tracta d’un edifici civil destinat a sala de concerts.

Signif:

Va tenir un caràcter fortament simbòlic. La participació dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de materials populars i les contínues referències a la pàtria catalana en les decoracions, el van convertir en un dels símbols fonamentals del catalanisme de l'inici del segle XX.

Encàrrec i recepció:

L’edifici va ser encarregat a Domènech i Montaner per l’Orfeó Català.

Funció:

Va ser construït per a ser la seu social de l’Orfeó Català i va ser costejat per captació popular i pels amics de l’Orfeó.

Antecede:

Alguns especialistes han vist en el Palau de la Música la influència de l’estructura del temple cristià. Pel que fa a les decoracions amb mosaic, hi ha qui veu influències bizantines.

Influè poster:

Va deixar nombrosos deixebles entre els més coneguts, Gallissà i Josep Maria.

Explic:

Va ser un dels primers edificis construïts a Europa amb estructura de ferro. Els nous corrents estètics van generar un rebuig cap als excessos decoratius del Modernisme.