Palau de Versalles: Arquitectura Barroca i Poder Reial de Lluís XIV

El Palau de Versalles: Obra Mestra de Jules Hardouin-Mansart (1677-1710)

Context Històric i Artístic del Barroc

El Palau de Versalles, obra de Jules Hardouin-Mansart, s'inscriu en el període del Barroc. Aquest moviment artístic sorgeix com una nova via estilística quan les possibilitats expressives del Classicisme s'esgoten.

El Barroc substitueix la raó per la sensació i l'equilibri renaixentista pel desequilibri, tot mantenint les mateixes tècniques i materials. La Contrareforma va dividir el món europeu en països catòlics i protestants, i l'art va jugar un paper crucial en aquesta polarització.

En el context històric particular, Mansart s'emmarca dins de l'arquitectura i l'urbanisme barroc francès. Reis i prínceps utilitzaven l'art per enlluernar el poble i accentuar el seu poder, motiu pel qual les ciutats on s'ubicaven van patir diverses reformes urbanístiques.

Lluís XIV, amb la intenció de projectar una imatge d'ésser d'una altra condició, va encarregar un monumental palau a Bernini que, finalment, no es va arribar a construir. Va ser Mansart l'arquitecte principal d'aquesta magnífica obra arquitectònica.

Característiques Arquitectòniques i Influència

Mansart coincideix amb Bernini i difereix de Borromini en el tractament dels espais exteriors, tot i que ambdós segueixen la tradició clàssica. Mansart no deforma com Borromini, sinó que segueix un ordre i, en aquest sentit, respecta més els cànons clàssics.

Mansart es caracteritza per la contraposició entre exteriors i interiors: els exteriors acostumen a ser absolutament rics. Mansart treballa amb una visió humanista, com es pot observar a la Plaça Vendôme. També va realitzar múltiples palaus per a l'aristocràcia i arquitectura religiosa, com la Capella dels Invàlids.

Tot i això, Versalles va ser l'encàrrec més important que va rebre. Mansart va establir el model de l'arquitectura barroca francesa i, igual que en l'arquitectura barroca italiana, contraposa els exteriors als interiors. La influència de Versalles va ser decisiva en els palaus del segle XVIII de tot Europa, incloent-hi a Espanya el Palacio Real de Madrid i el Palacio de Aranjuez.

Materials i Elements Constructius

Els materials emprats a Versalles van ser:

• Materials: pedra, marbre i mirall.
• Elements de suport: columnes i pilastres.
• Cobertes: volta i plana.

Distribució Interior i Elements Destacats

La planta de l'edifici té forma d'U amb dues ales laterals. A l'interior del palau, destaca la Capella Reial, erigida per Mansart. Aquesta típica església de cort presenta una capçalera semicircular i tres grans naus. Es divideix en dos pisos: l'inferior, amb arcades sobre els pilars, i el superior, més esvelt i amb una gran columnata. La decoració preciosista i l'estudi de la direcció de la llum, a més del conscient contrast entre la pedra blanca i el blau dels frescs de caire il·lusionista del sostre, anticipaven l'estètica de les properes dècades.

La Galeria dels Miralls

El cos central del palau està format per una sala i la cèlebre Galeria dels Miralls, decorada per Charles Le Brun. Es tracta d'un recinte de 75 metres de llarg on, a la banda que dóna als jardins, els murs han desaparegut en favor d'uns grans finestrals. Aquests es corresponen a l'altra banda amb enormes miralls que reflecteixen la claror del sol i de les espelmes, creant un intens joc de llums que interacciona el paisatge interior amb l'exterior. Juntament amb els miralls, l'abundància de daurats i pintures fan d'aquest un dels llocs més sumptuosos del món.

Façanes i Jardins

El Palau de Versalles presenta dues façanes: la principal, orientada cap al centre urbà, i l'altra, molt espectacular, que s'obre als jardins. Aquesta última, sumada a les dues ales que s'estenen a ambdues bandes de l'edifici, forma un cos de més de 600 metres de longitud.

El conjunt de les façanes és clàssic, sobri, serè i majestuós, amb volums molt definits i una marcada harmonia en els elements arquitectònics que el conformen. Malgrat ser el producte de dues ampliacions, manté l'estructura inicial dividida en tres cossos: la part inferior, el cos principal (accentuat amb una filera de columnes jòniques que sostenen una cornisa amb una sèrie d'escultures a la part superior) i el cim, un àtic coronat per trofeus. Tot i que a primera vista predomina l'horitzontalitat, la monotonia que podria derivar-se'n es veu trencada per un enginyós sistema d'entrants i sortints de la mateixa façana que compensen la línia horitzontal i donen ritme i moviment a la construcció.

L'edifici del palau actua com a separació entre el món urbà i la natura. Els jardins, dissenyats per André Le Nôtre, creen una sensació d'infinitud.

Funció i Simbolisme del Palau de Versalles

El Palau de Versalles, encarregat per Lluís XIV, tenia la funció d'allotjar la cort reial i de fer evident l'immens poder del règim absolutista i del mateix monarca. El luxe emprat per edificar aquest palau va arribar a arruïnar les arques estatals.

Aquesta obra va establir una nova concepció d'urbanisme, anomenada "urbanisme obert", ja que està en contacte amb la natura i concep els espais com un tot unitari. La identificació de Lluís XIV amb l'astre solar era total, fins al punt de concebre el transcurs de la seva jornada paral·lelament a la trajectòria del sol. A partir d'aquí, els recintes s'estructuraven d'acord amb el seu recorregut diari.