Panorama de la Literatura Catalana Contemporània: Poesia, Teatre i Assaig

La Poesia Actual: Tendències i Evolució

A partir dels anys 70, les nostres lletres s'aniran recuperant a poc a poc del parèntesi de la dictadura i començaran a mostrar una gran varietat de propostes poètiques de qualitat. Els poetes més veterans continuaran amb la poesia realista i compromesa. Els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d'una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d'altra banda, tenen l'afany d'investigar i innovar amb el llenguatge, que serà un instrument d'indagació en la intimitat pròpia amb influències avantguardistes. El poema és concebut com un discurs autònom que es regeix per les pròpies regles.

Durant els anys 80, la poesia continuà, elaborant una visió de la realitat del "jo" a través de vivències personals. Als anys 90, abandonaren la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social. Encetat el segle XXI, ens trobem un bon grapat de poetes procedents de tots els territoris catalanoparlants amb propostes poètiques de gran qualitat. Alguns crítics parlen d'un moment únic a la història de la poesia catalana, d'una poesia en constant transformació. Hi ha un grup especialment actiu, d'imparables, que tenen una antologia: Imparables, Una antologia...

Miquel Martí i Pol: Poesia, Compromís i Vida

La poesia de Miquel Martí i Pol es caracteritza per dos aspectes fonamentals:

• Llengua i codi expressiu: La seva poesia ha buscat l'estil directe i la comunicabilitat, construint un món metafòric clar i transparent.
• Ressò autobiogràfic: La seva obra té un gran ressò autobiogràfic. El lector hi ha trobat sinceritat i autenticitat. La seva és una reflexió física, real, autèntica. Quan ho escriu, ho sent, i qui ho llegeix ho detecta.

Quan parla del món del treball i del món obrer, no hi ha cap impostura. Ell mai no va renunciar a la seva condició social i sempre en va fer bandera. Miquel Martí i Pol ha estat, doncs, una veu solidària. Aquesta solidaritat —de classes, nacional i amb la condició humana— traspua i travessa la seva obra. Al lector no li és gens difícil reconèixer-ho. Això va fer que molts dels seus poemes fossin citats per polítics i que molts cantants, com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet, posessin música a les seves creacions.

Queda, sens dubte, un aspecte delicat: la referència a la seva llarga malaltia, l'esclerosi múltiple. La malaltia està present en llibres com El llarg viatge o Amb vidres a la sang.

La Renovació Teatral Catalana i Valenciana

La dictadura franquista no va deixar més camí al teatre que el del silenci o de les representacions privades o clandestines. A partir de 1946, es va permetre la represa pública del teatre català amb moltes limitacions. Seria un teatre conservador, tòpic i que miraria massa cap al passat. Aquest pas, però, no es va donar en el teatre valencià, on només el sainet, com a tret folklòric i localista, va tornar a reviure oficialment.

Als anys cinquanta, hi hagué intents de renovar el teatre; els més destacables provenien de Martí Domínguez i Francesc de Paula Burguera. La situació va millorar als anys 60 amb l'aparició de grups com L'Agrupació Dramàtica de Barcelona, que van incorporar corrents teatrals europeus.

En les dècades dels 60 i 70, van aparèixer a Catalunya grups teatrals amb espectacles basats en l'espectacularitat, imatges intenses i cridaneres que substitueixen la paraula i aprofiten els recursos de la festa popular. Parlem de:

• Els Joglars
• Dagoll Dagom
• Tricicle
• La Fura dels Baus
• Els Comediants

Aquests grups continuen aconseguint èxits internacionals. També a terres valencianes n'aparegueren, com El Rotgle i La Cassola, gairebé tots desapareguts en l'actualitat. Amb la democràcia, la infraestructura del nostre teatre va millorar i es va consolidar.

Manuel de Pedrolo: Teatre de l'Absurd i Compromís

Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la nostra literatura, amb incursions en gèneres tan diversos com la narrativa (breu i llarga), el teatre i la poesia. Ell es considerava un novel·lista que circumstancialment escrivia teatre. Tot i que la seva obra no resultava comercial ni de gran públic, la seva obra dramàtica ocupa un lloc destacat en el panorama teatral de postguerra.

El motiu que explica aquesta paradoxa és que gran part de les seves peces dramàtiques es poden circumscriure tècnicament al teatre de l'absurd i d'ambient existencialista. En obres com A homes i no, Situació bis o Darrera versió per ara, hi ha poca acció i escenografia, temps i espais inconcrets; el desenvolupament presenta una coherència discursiva de plantejament, nus i desenllaç. Els personatges també concorden amb aquesta tècnica: són personatges essencialitzats, innominats, entre els quals falla la comunicació i que habiten en un món tancat que els separa de l'exterior.

Tant la tècnica com la temàtica existencial neixen del seu compromís social i polític, que pretén denunciar la injustícia i l'intent de genocidi cultural i polític durant la dictadura franquista.

El Teatre Català Actual: Evolució i Tendències

En les dècades dels 60 i, sobretot, dels 70, es va produir una evolució teatral que va accentuar diversos aspectes:

• El protagonisme del director en detriment de l'autor.
• L'expressió corporal i la imatge en detriment de la paraula.
• El treball col·lectiu i el trencament de les fronteres entre sala i escenari.

A partir del 1964, però, comença una nova etapa del teatre d'autor en català. Aquest fenomen de recuperació del text té una clara correspondència en l'àmbit europeu. A partir de la democràcia, la infraestructura teatral va millorar, i també la televisió va contribuir a fomentar el teatre amb l'emissió de sèries en la nostra llengua, de les quals en són guionistes alguns dels dramaturgs més consagrats, com Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera.

Les seves obres es caracteritzen perquè investiguen diferents possibilitats teatrals i perquè són una reflexió sobre el mateix teatre. En l'actualitat, existeix una simbiosi entre autor i director que fa que molts autors dirigeixen les seves obres, com ara Sergi Belbel, que analitza la realitat a través de la ironia; o fins i tot les interpreten, com Carles Alberola. L'experimentació formal i la comicitat caracteritzen el text teatral. Podem parlar, doncs, d'un panorama teatral ric i dinàmic on el text s'ha alliberat d'antigues convencions.

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet és l'autor contemporani en llengua catalana que més s'ha dedicat al teatre. La seva obra dinàmica es caracteritza per un procés d'experimentació permanent i una temàtica constant: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta. Es va donar a conèixer amb Una vella, coneguda olor, influïda pel teatre realista.

A finals dels anys 60, Benet i Jornet es va plantejar la tècnica teatral amb un teatre d'experimentació formal, com la trilogia sobre el mite de Drudània, que simbòlicament planteja la reflexió sobre la supervivència d'una cultura amenaçada i el compromís de l'individu amb la societat. Amb Berenàveu a les fosques, culmina aquest procés d'experimentació amb ressons del teatre èpic. En els darrers anys del segle XX, mostra un teatre més personal.

La seva relació amb el món audiovisual no s'atura aquí, però. Benet i Jornet ha contribuït a la professionalització de la figura del guionista i a la creació d'un model autòcton de sèries de ficció populars i de qualitat, així com també a la difusió televisiva d'adaptacions de textos de referència de la literatura catalana. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i reconeguda amb molts premis.

Joan Fuster: L'Assagista Clau del Segle XX

Joan Fuster és l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Va ser un gran precursor del gènere, sobretot al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. Fuster és l'autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seves reflexions tenen l'origen en un plantejament europeu i universalista; és fill d'un humanisme sense fronteres. Ésser humà, coses i fets són els temes de Fuster que fan reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.

Amb El descrèdit de la realitat, començà el 1995 una brillant carrera d'assagista, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Es constata la influència dels moralistes i racionalistes francesos, des de Montaigne als enciclopedistes. Són obres que responen a un humanisme clàssic i ètic, on tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana amb temes que van de la història a la política.

La força de la seva personalitat intel·lectual i l'extensió de la seva obra han superat l'àmbit literari estricte i s'han projectat sobre la vida cultural i civil, valenciana i catalana. Des de la dècada dels 60 fins a la seva mort, fou una de les figures més representatives i influents de la cultura del país.

Joan F. Mira: Identitat Valenciana i Antropologia

Antropòleg i sociòleg valencià, Joan Francesc Mira i Casterà aborda tots els temes i parcel·les de la vida en la seva obra: la història, l'antropologia, la política, la religió, l'economia, els costums... L'eix genèric d'aquestes reflexions sobre la nostra realitat és la identitat valenciana i les conseqüències que se'n deriven:

• El nacionalisme.
• La relació entre la cultura i el poder.
• La creació i evolució de la identitat i dels símbols que la conformen.
• La importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva.
• La manipulació de tots aquests elements en benefici d'interessos concrets.

Moltes reflexions de Mira es basen en l'experiència i l'entorn compartits amb el lector, la qual cosa facilita i ens aproxima molt a la lectura d'unes obres accessibles i suggeridores. Una de les virtuts de Mira és demostrar, des d'un punt de vista escèptic respecte a les conviccions absolutes. A l'obra que el va consagrar com a assagista, Crítica de la nació pura, analitza el nacionalisme des de la perspectiva de l'antropologia social i desfà una sèrie de tòpics sobre la nació com a element pur i net de contradiccions per mostrar-nos que es tracta d'una creació social. Als seus estudis i en les seves novel·les, podem apreciar la seva preocupació per les qüestions valencianes.