El Panteó de Roma: Arquitectura, Història i Simbolisme

El Panteó de Roma

1. Fitxa Tècnica

Títol: Panteó de Roma
Autor: Desconegut
Cronologia: 118 – 128 d.C. (construcció original 27 a.C.)
Localització: Roma, Itàlia
Estil: Romà Imperial

2. Anàlisi Formal i Estructural

a) Elements Tècnics i Estructurals

• Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta.
• Elements sostenidors: 16 columnes d’estil corinti, cos de transició, tambor, mur (amb contraforts integrats), 8 pilars interns repartits per la planta de la cel·la.
• Elements sostinguts: L’entaulament (llis, amb una inscripció), el frontó triangular i una cúpula hemisfèrica coronada per un òcul.

b) Elements Decoratius

El frontó, l’entaulament llis (amb les tres parts: l’arquitrau, el fris i la cornisa, i una inscripció) i la cúpula amb el seu òcul.

c) Espais Interiors

Tipus de planta: Planta circular
Parts: Cel·la circular

d) Espais Exteriors: La Façana

La façana presenta 16 columnes d’ordre corinti amb un fust llis, sense decoració. Vuit columnes formen un pòrtic octàstil a la vista, i les altres vuit es troben a l’interior. El frontó està decorat únicament per una inscripció en llatí dedicada a l’emperador Agripa, qui va encarregar la construcció original del Panteó.

e) Relació amb l’Entorn

Inicialment, el Panteó havia d’estar envoltat per una plaça porticada, de manera que només fos visible el pòrtic d’entrada; tanmateix, aquest projecte no es va dur a terme. Actualment, es troba al cor de Roma, al Camp de Mart, i la seva integració amb l’entorn és completa, ja que no supera l’altura dels edificis circumdants.

3. Funció

El Panteó és un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp. Aquesta dedicació és la que dona nom a l’obra, ja que en grec, “pan” significa “tot” i “theos” significa “déu”.

4. Simbolisme

L’interior del Panteó representava la cosmologia romana. La cúpula simbolitza la volta celeste. L’òcul de la cúpula simbolitza el Sol, centre de l’Univers, de la mateixa manera que Roma ho era en aquell període. Els 28 cassetons representen els dies del cicle lunar (n’hi ha cinc perquè al sistema planetari antic n’hi ha cinc).

5. Antecedents i Influències Posteriors

Aquest tipus de temple, circular i amb cúpula, s’inspira en els thólos grecs. L’arc, la volta i la cúpula ja es coneixien des dels mons mesopotàmic i micènic.

La cúpula del Panteó ha influït notablement en arquitectes posteriors com Brunelleschi (qui la va estudiar per construir la cúpula del Duomo de Florència), Bramante (a San Pietro in Montorio), Bernini (a la col·legiata de Santa Maria Assunta) i Palladio (a la Vil·la Capra de Vicenza).

6. Relacions amb Obres Similars

Una obra de la mateixa època i estil seria la Domus Aurea, construïda entre els anys 64 i 104 d.C.

7. Diferències amb Altres Obres Coetànies

Com en altres obres de l’època (les Termes de Caracal·la, la Vil·la Adriana...), la nau es cobreix amb una cúpula semiesfèrica sobre un tambor cilíndric. Tanmateix, el que distingeix el Panteó d’aquestes altres construccions és que va ser el primer temple amb aquesta forma.

8. Context Històric i Artístic

El Panteó va ser construït durant el període de l’Imperi Romà, coincidint amb la “Pax Romana”. Aquesta època es caracteritza per l’aturada de les grans campanyes militars, la qual cosa va permetre disposar de recursos econòmics per dur a terme obres públiques i promoure la romanització dels territoris conquerits. És el període de màxima expansió territorial i prosperitat de l’imperi.