El Panteó de Roma i l'August de Prima Porta: Art i Poder Romà

Context Cultural de l'Antiga Roma: Oratòria, Literatura i Filosofia

A nivell cultural, anava adquirint poder el nou gènere de l'oratòria, destacant figures com Ciceró. A nivell cultural, anava adquirint poder el nou gènere de l'oratòria, destacant figures com Ciceró. La literatura estarà marcada per les obres de Virgili, Ovidi o Tit Livi. En el món de la dramatúrgia, destacaran Plaute i Terenci, i en la filosofia, sobretot les obres de Sèneca.

El Panteó de Roma: Arquitectura, Història i Simbolisme

Descripció Formal i Elements Arquitectònics Clau del Panteó

El Panteó és un temple construït amb una combinació de materials robustos: formigó, maó, marbre, fusta i granit. Formalment, es defineix com a octàstil amb una pronaos d’ordre corinti i un pòrtic sostingut per columnes monolítiques de granit. Aquestes columnes suporten l'arquitrau, decorat amb platabandes i un fris llis que porta la cèlebre inscripció d'Agripa, col·locada per ordre d'Adrià: M. AGRIPPA L.F. COS TERTIVM FECIT (M. Agrippa, fill de Lucius, cònsol per tercera vegada, el va construir).

El pòrtic presenta una coberta a dues aigües, formada per un encofrat de fusta que recau sobre l’arquitrau, i es divideix en tres naus amb una disposició de vuit columnes. La nau central dona accés a la cel·la mitjançant unes portes de bronze, mentre que les laterals contenen dos nínxols cadascuna, flanquejats per pilastres corínties.

La cel·la és circular i coberta per una imponent cúpula. Un espai de transició adapta la forma quadrangular del pòrtic amb la planta circular de la cel·la. La cel·la es compon d’un tambor amb tres fileres d'arcs de mig punt que transmeten el pes a vuit contraforts interiors, fets de formigó i maó, originàriament coberts de marbre. Aquests contraforts inclouen fornícules decoratives i, entre ells, s'hi disposen nínxols dedicats a les set divinitats celestes:

• Sol
• Lluna
• Mercuri
• Mart
• Venus
• Júpiter
• Saturn

Aquests nínxols aporten dinamisme a l'interior. A la part superior, just sota la cúpula hemisfèrica de formigó de 43,20 metres d'alçada, hi ha finestres amb gelosies. Al centre de la cúpula hi ha un òcul de 9 metres de diàmetre que il·lumina el temple, afavoreix la ventilació i proporciona un caràcter simbòlic diví. La cúpula també conté cassetons decoratius que disminueixen de mida cap a l'òcul per alleugerir el pes, i originalment estaven decorats amb bronze.

Significat, Funció i Influència Artística del Panteó

La funció principal del Panteó és religiosa, però també té un propòsit propagandístic. És un símbol potent de la unió entre l’home, l’estat, els déus i l’univers. La cúpula, en particular, representa la cúpula celestial que envolta el món, i el temple està dedicat a tots els déus romans (Pan-theon).

Aquest temple és una obra arquitectònica extremadament influent en la història de l’art. Durant el Renaixement, va inspirar grans arquitectes com Brunelleschi, que va dissenyar la cúpula del Duomo de Florència; Miquel Àngel, amb la Basílica de Sant Pere del Vaticà; i Palladio, amb la Villa Capra. També rep influències etrusques, que ja utilitzaven estructures amb cobertes de volta.

Al llarg de la història, el Panteó ha tingut diversos usos:

• En l’època d’Adrià, va servir com a tribunal.
• A l’edat mitjana, va ser un mercat.
• Va ser el primer edifici romà convertit al cristianisme per Bonifaci IV, que el va dedicar a Santa Maria dels Màrtirs.

L'Escultura d'August de Prima Porta: Anàlisi i Propagandisme

Context Històric i Descobriment de l'Escultura

Aquesta escultura, que representa l'emperador August, té el seu original realitzat el 20 a.C. i una còpia en marbre datada el 14 d.C. Tot i desconèixer el nom de l'artista, és evident que dominava la tècnica i coneixia profundament l’art grec, establint un model de retrat imperial romà: el retrat a peu. L'escultura va ser descoberta a Prima Porta el 1863 i es pot situar en l'època imperial (31 a.C. – 476 d.C.).

L'escultura original estava policromada amb colors com el blau, el vermell i el blanc. Inicialment, August es representava calçat, com era habitual; però, en la còpia feta després de la seva mort, es va representar descalç per ordre de la seva esposa Lívia, indicant que, en morir, havia ascendit a l’Olimp amb els déus. La figura de Cupido sobre un dofí fa referència a Afrodita, reforçant l’origen diví d'August. També s’hi inclou Tiberi, fill de Lívia, amb la intenció de presentar-lo com a hereu i continuador d'August. Aquesta escultura va inaugurar un estil de retrat imperial que es va imitar arreu de l'imperi, on molts emperadors van ser representats com a déus o líders militars i polítics, amb el temps incorporant-hi variacions.

Característiques Formals i Detalls Artístics de l'August de Prima Porta

Aquesta escultura de marbre, que es troba actualment als Museus Vaticans, és una còpia d’una obra original feta en bronze. Es tracta d'una escultura exempta, treballada en volum complet, que representa l'emperador August dret. Als seus peus hi ha una figura de Cupido muntat sobre un dofí, que serveix de suport i afegeix estabilitat a l’escultura (cal destacar que aquest element no era present a l'original).

L'expressió d'August transmet seguretat i autoritat, reforçada pel gest d’aixecar el braç dret, com si assenyalés un destí. L'emperador porta una cuirassa decorada amb relleus detallats, i al braç esquerre sosté un mantell (paludamentum) que li envolta la cintura. Apareix descalç, un tret sovint reservat per representar figures divines o difuntes.

L'escultura presenta una postura clàssica coneguda com a contrapposto, inspirada en el Dorífor de Policlet, tot i que incorpora algunes variacions. La tensió es percep als malucs, mentre que el tors es manté recte. El detall de l’escultura es concentra principalment a la part frontal, especialment a la cuirassa, ja que estava dissenyada per ser vista des d’un angle concret, probablement dins una fornícula.

Funció Propagandística i Simbolisme Imperial de l'August de Prima Porta

Aquesta escultura té una funció eminentment propagandística. Mostra un retrat idealitzat d’August, amb trets joves i perfectes, que denoten una clara influència de l’art etrusc. L’obra presenta l’emperador com un líder militar i polític, vestit com un general que es dirigeix a les seves tropes, simbolitzant el seu poder absolut, administrat amb saviesa i ordre.

La imatge busca glorificar-lo com a líder suprem i com a descendent diví, destacant el seu rol militar i polític. Els relleus de la cuirassa reforcen aquesta idea, ressaltant el seu poder i la seva connexió amb la divinitat. azuuul