Panteó de Roma: Estructura i Simbologia

Estructura Interna del Panteó de Roma

El paviment de marbre és l'original i està format per lloses de marbre i granit que dibuixen quadrats i cercles disposats en retícula, en consonància amb els cassetons de la cúpula.

La decoració interior estava formada per materials rics: en el cos cilíndric de l'edifici, columnes i paviment, marbres de diferents colors; a la cúpula i en el sostre del pòrtic, làmines de bronze daurat.

Els cassetons de bronze de la cúpula i del pòrtic van ser utilitzats per Bernini per a la construcció del Baldaquí de Sant Pere del Vaticà.

Detalls de l'Estructura Interna

Tots els pilars del pis inferior estan units per arcs de rajola que arranquen més amunt del nivell de l'entaulament i queden amagats dins el mur del tambor. La cúpula reposa sobre vuit grans arcs situats a l'inici de la cúpula.

Intercalats dins d'ells, altres arcs més petits neutralitzen les pressions laterals. Aquests arcs descarreguen sobre els arcs del tambor i sobre els pilars del cos inferior.

Elements per Alleugerir el Pes

• Els entrants i sortints dels edicles i les fornícules.
• Els materials utilitzats: el morter de la base porta marbre travertí en la seva composició i el de la cúpula porta tova volcànica i pedra tosca, ambdós materials molt lleugers.
• El mur cilíndric està fet a base d'alternar capes de morter barrejat amb reble i capes de rajoles bipedalis (60 cm x 60 cm), cosa que li dóna més consistència.
• El gruix de la cúpula es va reduint a mesura que va pujant, fins a arribar a tenir només 1,40 m en l'anell de l'òcul.

La cúpula semiesfèrica davalla de manera esglaonada cap el cilindre que constitueix la cel·la del temple i que està resseguit per tres línies d'imposta decorades.

Significat i Funció del Panteó

Significat Cosmològic

El Panteó és una mostra de la cosmologia romana:

En l'antiguitat, l'esfera era considerada la figura geomètrica més perfecta, per això es creia que la volta celestial era esfèrica. La cúpula representa, per tant, la volta celeste, il·luminada pel sol en el seu centre. Està dividida en 5 cercles, que representen les cinc esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol en el centre. El nombre de cassetons és de 28 per fila, el nombre de dies dels mesos lunars.