El Panteó de Roma: Història, Arquitectura i Simbolisme Imperial

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

El Panteó de Roma: Història i Arquitectura

Context Històric del Panteó

El Panteó va ser construït durant el període imperial, una època durant la qual es van aturar les campanyes militars i es disposava de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en què l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregada per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins a l’any 118 dC per Adrià.

Anàlisi Formal de l'Edifici

Materials i Sistema Constructiu

  • Materials: formigó, marbre, maó.
  • Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Elements de Suport

  • Una façana amb un pòrtic octàstil amb columnes corínties.
  • A l’interior, vuit pilars de contenció que aguanten la pressió del tambor de tres pisos.
  • Els murs del tambor, que combinen el formigó amb tres sèries superposades d’arcs de maons.

Elements Suportats

A la façana principal trobem un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa, rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües. Sobre la cel·la hi ha una cúpula hemisfèrica amb un òcul.

Espai Exterior del Panteó

Hi havia el projecte de construir una gran plaça porticada al voltant del Panteó, cosa que no deixaria veure el cilindre del tambor, que visualment no és bonic, ja que no presenta cap tipus de decoració. Aquest consta de tres pisos que amaguen la base de la cúpula.

El temple es trobava sobre un podi, però en aixecar el nivell del terra va quedar gairebé a la mateixa alçada.

El frontó de la façana principal no està decorat, però té una inscripció en llatí dedicada a l’emperador Agripa, que diu així: “Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercer cop, el va fer.”

El pòrtic està format per 16 columnes de capitells corintis i base de marbre blanc (pòrtic octàstil + 8 columnes més a l’interior del pòrtic).

Espai Interior del Panteó

Presenta una única cel·la de planta circular amb una sola entrada, el pòrtic octàstil. Hi ha vuit pilars que aguanten la cúpula; entre cadascun d’aquests hi ha una petita capella dedicada a un déu.

Aquestes capelles tenen columnes al davant amb l’única funció de decorar i amagar els pilars i tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici. Aquestes columnes decoratives són un homenatge a l’arquitectura arquitravada grega. Al segon pis hi ha petites finestres.

La cúpula està formada per 5 fileres de cassetons, amb 28 cassetons cadascuna, que es van fent més petits a mesura que pugen i s’acosten a l’òcul. L'òcul és una finestra circular d’uns 9 metres de diàmetre, situada a la part superior de la cúpula, amb la funció d’il·luminar i ventilar. Simbolitza el Sol i, durant tot el dia, la llum va fent la volta i il·luminant tots els cassetons.

Entorn i Integració Urbanística

Situat al cor de Roma, a la plaça del Camp de Mart.

Estil Arquitectònic del Panteó

Estil: Roma Imperial. Presenta característiques de l’arquitectura grega, com les columnes, el pòrtic i tota la decoració interior, i també influència oriental, com la cúpula i els arcs. Hi ha eclecticisme, és a dir, una barreja de diferents influències culturals.

Contingut i Significat Simbòlic

Temple dedicat a tots els déus de l’Olimp. L’interior construeix una representació de la cosmologia romana, amb set absis consagrats a les set divinitats celestes. La gran cúpula simbolitza la volta celeste que cobria la Terra, i l’òcul, el Sol. Va ser concebut com un espai d’unió entre l’home i la divinitat.

Funció del Panteó

És un edifici amb funció religiosa, destinat a rendir culte a tots els déus. També tenia una funció propagandística, ja que el va encarregar l’emperador Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de l’Imperi Romà.

Interpretació Simbòlica

La cúpula simbolitza la volta celeste; l’òcul, el Sol, centre de l’univers; els 28 cassetons, els dies del cicle lunar; i els cinc cercles, perquè l’antic planetari en tenia cinc.

Entradas relacionadas: