El paper de la corona a Castella i Aragó a l'edat mitjana

El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la corona d’Aragó a l’edat mitjana

1-El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la corona d’Aragó a l’edat mitjana.CORONA DE CASTELLA: L’estructura política era d’una monarquia autoritària on el rei tenia tot el poder. Hi ha un centralisme que va ser agreujat per la unificació de dos regnes( el regne de Lleó i el regne de Castella) que es convertiren en la Corona de Castella, i amb l’aparició de l’Ordenament d’Alcalà(un document) s’unifiquen en un nou marc jurídic, és a dir, no hi a cap diferencia entre ells.La seva economía estava basada en la remaderia, sobretot feien llana de gran qualitat i després l’exportaven i d’aquí provenia el seu desenvolupament econòmic.Després es crea la meseta per defensar els interessos dels ramaders davant els agricultors.Els grans propietaris de lesterres i l’esglèsia tenien uns privilegis donats per Rei(els agricultors estaven enfrontats amb els ramaders). Amb la maseta es regulava la transhumància dels ramats, que eren unes rutes per les quals els remats circulaven de nord a sud. La maseta va fer qye fos imposible un creixament de la burgesia.CORONA D’ARAGÓ: De l’estructura política podem dir que hi havia una monarquia però el poder del Rei estava limitat per el Pactisme. Dins el pactisme hi havia dos poders, el poder reial i el poder institucional, format per consells, el consell de València, el de Catalunya i el d’Aragó. Aquests consells etsaven contituïts per els nobles, el clergat i ciutadans representants de les ciutats. El Rei s’havia de comprometre a respectar els consums i drets de cada regne i això va quedar reflectit en uns còdis: usatges( a Catalunya) i furs(a València i Aragó).Tenien una economía de mercat i acausa d’això neix una burgesia. La gent es va anar enriquint amb el comerç i competien amb els aristòcrates. Es varen crear unes rutes comercials per la mediterrània i es varen fer unes institucions per protegir els interessos del comerciants(consolats de la Mar.

La política religiosa dels reis catòlics i tractament que donaren a musulmans i jueus

A la Monarquia dels Reis Catòlics hi havia diferents religions enfrontades( el catolicisme, la dels jueus i la dels musulmans). Els monarques volien imposar i difondre el catolicisme. Per aconseguir-ho varen utilizar la Santa Inquisició a Aragó. La funció de la Santa Inquisició era fer un control ideològic i crear una unitat religiosa. Perseguia als jueus i als musulmans convertits al catolicisme. Més tard, en defensa de la unitat religiosa els jueus que no volien convertir-se al catolicisme varen ser expulsats(1492), ja que encara que tenien molt de poder econòmic, estaven exclosos de la vida pública i eren obligats a viure a uns barris separats(calls jueus). Els Reis Catòlics també varen plantejar la conquista de Granda com una guerra contra els infidels. L’any 1502 els musulmans van ser enforçats a cambiar de religió o a exiliar d’aquelles terres.

Política de Felip II envers les institucions de govern, la religió i el conflicto amb els Països Baixos(Holanda) i Anglaterra

Felip II, que va ser el successor de Carles I i va heredar el seu imperi Hispànic (que en aquell momento era la primera potencia d’Europa), va tenir una política activa, és a dir, es va dedicar a les qüestions del regne(al contrari que Carles I). Va consolidar i reestructurar les intitucions de govern en l’època dels Reis Catòlics per posar-les en mans de poder reial. A més, va haver una centralització del poder. Les institucions tradicionals perden pes (institucions úniques i comunes en tot el regne). Madrid es fundada per Felip II perquè és al centre gegràfic de la Peninsula l’any 1566.Felip II segueix mantenint l’ideal de defensar el catolicisme. Intensifica la persecució de qualsevol persona que no fos cristiana( la Inquisició encara hi és).Els enemics de Carles I no foren tan diferents als de Felip II, però a aquest se`ls Angleterra. Batallaven per les rutes comercials amb Amèrica. Els espanyols crearen L’Armada Invencible, que es va enfonsar en una de les batalles. El poder del comerç va pasar a mans dels anglesos.El problema que havia amb els Països Baixos era que van estar sotmesos a uns impostos molts alts i a causa d’això volien la independencia. El nord ‘aconsegueix independitzar i es creen les Províncies Unides d’Holanda.