El Paper de l'Educació a la Societat

La diferència entre el sistema educatiu d'un règim democràtic i un règim dictatorial és que el segon no tolera més que la inculcació d'una ideologia política, mentre que el primer tolera l'expressió d'altres ideologies i permet el pluralisme a través de la llibertat d'expressió dels professors i alumnes. Per això hi ha dos models educatius, respectables en la seva ideologia i forma d'entendre l'educació: les escoles públiques, les concertades i les privades, que volen ser instruments posats al servei de sectors socials diferenciats.

Homogeneïtzar i Diversificar

Una societat necessita homogeneïtat però també una diversificació professional per cobrir les necessitats bàsiques de la població. Així, l'Estat ha d'assegurar-se que el procés d'homogeneïtzació cultural i la diferenciació social en termes laborals no afectin la cohesió, base de la nació i element imprescindible per assegurar un determinat ordre social. Ho aconsegueix de la següent manera:

• Una primera escolarització (0-12 anys) on es transmeten els coneixements i habilitats que constitueixen la base comuna de l'educació de tot ciutadà - lectura i escriptura -, alhora que es transmeten valors i pautes de comportament.
• La segona part de l'escolarització està constituïda pel coneixement més especialitzat, la qual afavoreix la divisió social del treball. Ja durant la ESO s'introdueixen les primeres especificitats curriculars en forma d'assignatures opcionals.

Adquisició del Rol

Aquí és fonamental l'adquisició del rol de ciutadà. Per primera vegada en la vida els nens i nenes no són tractats com a individualitats sinó com a integrants de col·lectius. En la terminologia sociològica és el pas de rols particularistes a rols universalistes que són assumits com a tals amb independència de qui els ocupi. L'escola és una institució que gestiona col·lectius més que individus, i els alumnes aprenen a comportar-se com a membres “institucionals” en consonància amb el que la societat espera d'ells el dia de demà. Acceptar ser tractat com a membre d'un col·lectiu o agregat, ser subsumit dins d'una categoria universalista, significa, per exemple, assumir que s'ha de pagar el mateix per viatjar en autobús tant si s'és ric com si s'és pobre.

2. La Formació Laboral

Durant l'Edat Mitjana gairebé tothom aprenia a treballar dins la unitat familiar o bé treballant al costat dels mestres del gremi. En la societat industrial, la família deixa de tenir una funció productiva i l'aprenentatge es trasllada a l'escola. A partir de llavors, l'escola és la responsable de proporcionar a l'individu els coneixements i habilitats que l'integrin, laboral i socialment, dins d'aquesta nova societat industrial. D'altra banda, aquestes competències formatives han d'acreditar-se mitjançant certificacions i titulacions.

El bon moment econòmic viscut pels països occidentals al llarg dels anys cinquanta i seixanta va trobar en algunes teories econòmiques el ressò suficient per a justificar la importància de l'educació en el desenvolupament d'un país i justificar la seva funció propedèutica (preparatòria per a aprenentatges posteriors). Dues teories molt acceptades són: a) la teoria del capital humà, que establia una correlació positiva entre el nivell educatiu i el nivell de l'estructura ocupacional: un nivell alt d'educació constituïa una bona garantia de productivitat, una elevada capacitat per adaptar-se a la constant evolució de l'economia i de la tecnologia, i b) la teoria tècnico-funcionalista, que postula que la innovació tecnològica fa que els llocs de feina siguin cada vegada més complexos i que els treballadors necessitin la formació especialitzada que només pot transmetre l'escola.