El paper de l'Estat segons John Stuart Mill: utilitarisme i polítiques socials

B. El paper de l'Estat

Principi utilitarista i ben comú

Amb el principi utilitarista del bé comú, Mill volia mitigar la desigualtat mitjançant la intervenció de l'Estat:

• limitar per llei la jornada laboral;
• prohibir el treball infantil;
• promoure la salut i l'educació;
• equipar els homes i les dones.

D'altra banda, no qüestiona radicalment el capitalisme, els valors burgesos o el principi de no intervenció directa de l'Estat en matèria econòmica. El bé comú imposa una legislació social i laboral humanitzadora i té el valor d'una reacció lúcida i crítica, dins del mateix àmbit liberal, contra les primeres concepcions d'aquest liberalisme que equiparaven la llibertat a la total inexistència de lleis i intervenció estatal.

Nova formulació de l'economia liberal

Mill, en col·laboració amb la seva esposa, és l'autor d'una nova formulació de l'economia liberal que defensa la distribució més justa de la riquesa derivada de la cooperació social. Així, aprofundint en el principi utilitarista de la màxima felicitat per al màxim de gent, se separa de la tesi del liberalisme de Ricardo i s'aproxima al socialisme.

Liberalisme amb objectius socials

Mill és un liberal amb objectius socials. D'aquí el seu suport, alhora, a l'economia liberal i a les organitzacions obreres, cosa que el va portar a defensar una espècie de socialització més o menys llibertària del treball.

Coordinació d'interessos i descentralització

La peça clau d'una bona societat consisteix a coordinar els interessos individuals. De fet, el comerç és un bon exemple de tasca individual que s'aconsegueix coordinant interessos individuals i servint l'interès general. Això no significa que l'Estat hagi de renunciar a intervenir, encara que procuri ser mínim per no donar massa poder a ningú. Més que en l'Estat, la utilitat major (i l'eficiència) es troba en els municipis i en les petites comunitats.

Igualtat d'oportunitats i regulació

En política, l'Estat ha de garantir la igualtat d'oportunitats. Algunes coses (l'educació, la sanitat, etc.) han de ser legislades precisament per aconseguir la major utilitat general. La desregulació no pot, doncs, ser una norma general i invariable. Un exemple molt típic és l'horari de treball que, segons Mill (que en això segueix Adam Smith), ha de ser legislat i limitat perquè individus aïllats no podrien defensar l'interès general.