Paradigma antropocèntric utilitarista i paradigma biocèntric

Aquest paradigma està avalat per la racionalitat cientificotècnica de les societats industrialitzades, el positivisme de les quals ha simplificat la gran complexitat dels sistemes vius, els ha instrumentalitzat d'una forma absoluta i ha impossibilitat entrar en valoracions ètiques per equilibrar interessos en conflicte.

El paradigma biocèntric - centrat en la biosfera - vol ser l'alternativa per al canvi. El biocentrisme implica: el principi de la consideració moral (les coses vives mereixen consideració pel simple fet de ser membres d'una comunitat de vida) i el principi del valor intrínsec (tot organisme ha de poder dur a terme el seu projecte vital ja que és valuós i ha de ser preservat). Aquest discurs demana una nova interpretació de les Ciències Humanes, les quals han de defensar la veritat. La reflexió de les Ciències Humanes possibilita la comprensió del sentit gràcies a la valoració de trets que enfoquen el què és humà, com són l'ètica, l'estètica o la transcendència.

Aquesta no suposa situar-se fora del paradigma científic. Hi ha una transformació dels principis i estructures del coneixement científic, que veu la necessitat d'incorporar la problemàtica de la complexitat, l'autoconeixement i els punts de vista epistemològics. Aquest fa que es formi un pensament científic complex que integra totes les disciplines. Fa dècades que les Nacions Unides ens incita a obrir un camí que la naturalesa brinda a l'home per a “desenvolupar-se intel·lectual, moral, social i espiritualment”.