Paradigmes de Recerca: Interpretatiu, Positivista i Sociocrític

Paradigma Interpretatiu: Comprensió Profunda de la Realitat

El paradigma interpretatiu es basa en l’historicisme, considerant la realitat com a interpretable, comprensible i fenomenològica. El seu objectiu principal és comprendre la realitat, aprofundint en els fets i en els significats compartits pels individus.

Aquest enfocament busca entendre els valors, les actituds i les creences que sostenen les actuacions humanes. L'individu és vist com un subjecte interactiu que comparteix significats, i la recerca se centra en:

• Les representacions personals i culturals.
• Les intencions i valors compartits de les persones.
• Els processos socials, grupals i interpersonals.
• Les regles que governen el comportament en diversos àmbits de la societat humana (familiar, educatiu, laboral, públic, etc.).

En suma, els estudis qualitatius, inherentment lligats a aquest paradigma, difícilment poden prescindir de material verbal o escrit. Basen les seves interpretacions de les accions humanes en el context en què aquestes tenen lloc.

L’investigador, com a observador, busca la comprensió en profunditat. Adopta un tarannà reflexiu i crític, revisant constantment les interpretacions durant el mateix procés de recollida i anàlisi d’informació.

Paradigma Positivista: Observació i Mesura Objectiva

El paradigma positivista va més enllà de la simple observació. Considera la realitat com a observable, mesurable i objectivable. Parteix d’una mostra significativa per tal de generalitzar els resultats obtinguts a una població més àmplia.

Paradigma Sociocrític: Recerca-Acció per a la Transformació Social

El paradigma sociocrític es materialitza sovint a través de la metodologia qualitativa de Recerca-Acció, la qual pot ser de caràcter crític o social. Aquesta metodologia permet la incorporació de professionals en el procés de recerca, convertint-la en una recerca crítica, social i cooperativa.

És fonamental que la Recerca-Acció es realitzi sempre en equip, on cap participant pot tenir un protagonisme superior als altres, fomentant la col·laboració i la igualtat.

Procés de la Recerca-Acció: PAOR

Per desenvolupar la Recerca-Acció, se segueix el procés cíclic de PAOR, que inclou les fases de Planificació, Actuació, Observació i Reflexió:

1. Planificació: Els docents o membres de l'equip es reuneixen per planificar el canvi que volen implementar per millorar una problemàtica existent, definint les actuacions a dur a terme.
2. Actuació: Cada professional realitza, dins del seu àmbit (per exemple, les aules), allò que s’ha establert en la fase de planificació.
3. Observació: Durant l’actuació, es realitza una observació sistemàtica. Cada professional enregistra el que va succeint, la qual cosa permet desenvolupar un informe de recerca i extreure resultats finals.
4. Reflexió: Finalment, tot l’equip es torna a reunir per transmetre les vivències i els resultats als companys, valorant si s’han aconseguit els canvis desitjats.

Com que es tracta d’un procés circular, si els canvis desitjats no s’han aconseguit plenament, es torna a realitzar el mateix cicle de PAOR per continuar millorant i transformant la realitat.