Paralització i Conclusió Anormal del Procés Civil: Desistiment, Renúncia i Caducitat

PARALITZACIÓ I CONCLUSIÓ ANORMAL DEL PROCÉS

La Paralització del Procés

La paralització del procés és un fenomen que es dona quan hi ha una circumstància que no ens permet ni avançar ni tirar enrere. Pot afectar la totalitat del procés o només actes processals concrets.

Causes de Paralització

Paralització a instància de les parts

El procés es paralitza perquè ho demanen les parts de mutu acord. Ho han de sol·licitar al LAJ (Lletrat de l'Administració de Justícia), i aquest ho farà per Decret. El LAJ no ho autoritzarà si afecta un tercer.

• Termini màxim: 60 dies.
• Efecte de la inactivitat: Si passats els 60 dies cap part diu res, als 5 dies següents s'arxivaran les actuacions.

Paralització per previsió legal (Prejudicialitat Penal)

Es dona perquè és una circumstància que ho preveu la llei, com en el cas de la prejudicialitat penal.

Suspensió i Interrupció (Diferències i Regulació)

La diferència entre interrupció i suspensió és que la primera s'ha començat però no es segueix, mentre que la suspensió encara no s'ha iniciat (o s'ha aturat abans de la vista).

La suspensió és decisió del LAJ per mitjà de decret. En el mateix moment de suspendre la vista, si és possible, s'ha d'assenyalar el dia que es continuarà. El LAJ avisa al tribunal, ho comunica a les parts i als possibles interessats i citats.

La interrupció és diferent perquè s'ha iniciat. Les causes d'interrupció són:

• Quan hi hagi un incident (ex: judici canviari).
• Quan s'hagi de practicar una diligència fora de lloc i no se sàpiga quant de temps trigarà.
• Quan no compareguin els testimonis i pèrits citats i imprescindibles.
• Quan iniciada la vista es produeix una causa de l'article 188 de la LEC.

La interrupció ha de ser temporal. Si el jutge preveu que la vista es podrà reprendre en el termini de 20 dies, indicarà quan es reprendrà. Si no és possible, el LAJ fixarà la continuació.

CONCLUSIÓ ANORMAL DEL PROCÉS

Motius Processals

Desistiment

Acte processal de la part actora, que decideix abandonar el procés de manera voluntària. La pretensió queda imprejutjada. Amb posterioritat, podrà tornar a iniciar el procés perquè no s'ha produït l'efecte de la cosa jutjada.

Pot ser:

• Unilateral: Si el demandat està en rebel·lia, es pot desistir en qualsevol moment.
• Bilateral: Si el demandat no està en rebel·lia, ha de ser escoltat. El demandat disposa de 10 dies des del trasllat de l'escrit de desistiment per dir si accepta. Si accepta, el LAJ dicta decret i se sobreseirà l'acció. Si no accepta, serà el tribunal qui decideixi mitjançant una interlocutòria.

Sobreseïment

Previst pels diferents supòsits que fan impossible la continuació del procés. La pretensió queda imprejutjada per:

• Manca de pressupòsits processals no subsanables.
• No es corregeix un pressupòsit processal subsanable.
• Absència de requisits processals.
• Incompareixença de les parts a l'acte processal.

Caducitat de la Instància

Es dona per la inactuació de les parts. És un acte bilateral i s'acaba el procés perquè no fan res des de l'última notificació.

Motius Materials

Renúncia

Acte unilateral de la part actora. No es demana el consentiment del demandat perquè amb aquesta decisió es determina el contingut de la sentència que posarà fi al procés i tindrà efecte de cosa jutjada. Fi del procés definitivament.

Aplanament

Acte de disposició de la part demandada. És el demandat qui, de manera voluntària i unilateralment, accepta la pretensió de la part actora. Pot ser total o parcial.

• Requisits: Renúncia (de la pretensió).
• Efectes: Té efectes de cosa jutjada i la sentència estimarà la pretensió de l'actor.

Transacció

Acord entre les parts sobre l'objecte del procés. La finalitat és acabar amb el plet el més aviat possible.

Excepcions:

• Prohibició legal.
• Limitació legal (interès general o d'un tercer).

La transacció no té efectes de cosa jutjada i es resol sense imposició de costes.