Paraules de sis sil·labes

Camperola Llatina

El poema La camperola llatina de Josep Carner pertany al Llibre del Verger de les galanies (1911). Aquest poema el trobem a la primera etapa De l’autor i el moviment literari de l’època era el noucentisme. Per primer cop Carner publica un llibre de poemes amorosos, un breviari d’amor i cortesia. El Gènere literari és la poesia i el subgènere la lírica.

Aquest Poema consta de quatre estrofes. Per tant és un sonet que consta de dos Quartets, les dues primeres estrofes formades per quatre versos i dos tercets, Les dues últimes estrofes formades per tres versos. Tots els versos del poema Tenen Déu síl·labes o sigui que són versos decasíl·labs d’art major amb cesura A la quarta síl·laba. La rima és consonant segons el següent esquema: ABAB, ABAB, CCD, EED i en els quartets hi trobem una rima encadenada. Combina les Rimes femenines i masculines seguint el mateix esquema d’abans. I en els Tercets utilitza dos rimesfemenines i l’última masculina.

El Tema del poema són les arrels clàssiques de la Catalunya ideal que els Noucentistes tenien com a projecte. En aquest poema, l’autor fa una Idealització del camp iutilitza la figura d’una camperola llatina que està Totalment idealitzada, llavors Carner la representa com si fos una reina i una Deessa.

El Primer quartet presenta a una noia idealitzada i la compara amb una reina que és coronada pel sol, que té una certa dignitat encara que vagi amb una roba Feta pols. El segon quartet presenta la descripció sensual de la camperola i es Centra principalment en els seus llavis, el seu pit i la seva cintura. El Primer tercet simbolitza el gest de sembrar ja que simbolitza el començament Del nou projecte dels noucentistes i el compara amb el gest que fan les reines De donar almoina als pobres. I el segon tercet presenta a la noia com una Deessa que li vetlla el gest.

figures retòriques

 paral·lelisme : “i mig Augusta, mig espellifada”.

 epítet a “alada, véns Al solc i a la sembrada”,

 metàfores “et corones Amb l’or de la tardor” “canta la teva boca incendiada” comparacions : “canta la teva boca, incendiada com una rosa de l’Anacreó “College, virgo, Rosas” i “ fas anar la teva grana en doina com sobirana que escampés almoina”.

El més important d’aquest poema és la idealització que fa el Poeta per descriure el nou projecte que tenen els noucentistes per millorar la Catalunya on vivien.