Paraules simples i compostes en català

Les paraules en català es poden classificar en simples o compostes. Les paraules simples estan formades per una sola paraula, mentre que les paraules compostes estan formades per dues o més paraules.

Paraules derivades

Les paraules derivades són aquelles que s'obtenen afegint un prefix o un sufix a una paraula existent.

Determinants

Els determinants són paraules que s'utilitzen davant d'un substantiu per indicar el seu gènere, nombre i si és conegut o desconegut. Hi ha determinants articles determinats (el, la) i indeterminats (un, una), així com determinants demostratius (aquest, aqueix, aquell) i possessius (meua, teua).

Numerals

Els numerals són paraules que indiquen una quantitat exacta o inexacta. Hi ha numerals cardinals (quatre, dos) i ordinals (primer, segon).

Pronoms personals

Els pronoms personals són paraules que substitueixen un substantiu i varien segons la posició que ocupen en la frase. Hi ha pronoms personals forts (jo, tu, ell) i pronoms personals febles (em, ens, us).

Guionet

El guionet és un signe de puntuació que s'utilitza per separar dues paraules que formen una paraula composta. Si la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per R, s'ha de posar un guionet entre elles. També s'utilitza el guionet per indicar l'accent diacrític en els mots que ho requereixen.

Família de paraules

Les paraules que tenen un mateix arrel i comparteixen un significat formen una família de paraules. Per exemple, els dies de la setmana (dilluns, dimarts) formen una família de paraules.

Mode i temps

El mode i el temps són categories gramaticals que s'utilitzen per expressar diferents situacions i accions. El mode pot ser indicatiu (per expressar realitat), subjuntiu (per expressar desig o possibilitat) o imperatiu (per expressar ordres). Els temps més comuns són el passat, el present, el futur i el condicional.

Veu activa i passiva

La veu activa s'utilitza quan el subjecte realitza l'acció, mentre que la veu passiva s'utilitza quan el subjecte rep l'acció. Per exemple, 'Pere canta les nadales' és una frase en veu activa, mentre que 'Les medalles són cantades per Pere' és una frase en veu passiva.

L'apòstrof

L'apòstrof és un signe de puntuació que s'utilitza per indicar l'omissió d'una lletra o per indicar la contracció de dues paraules. Per exemple, l'apòstrof s'utilitza en l'article 'l' (la, el) quan la segona paraula comença per vocal. També s'utilitza en la contracció de 'més el' (del).