Parmènides: La Via de la Veritat i les Característiques de l'Ésser

Parmènides: Vida i Pensament Inicial

Parmènides va néixer entre el 530 i el 515 a.C. a la ciutat d'Elea. Va tenir influències d'un pitagòric, que més endavant va utilitzar per criticar els propis pitagòrics.

La Recerca de la Veritat Pura

Parmènides va arribar a esbrinar la veritat pura amb un llenguatge lògic i precís. La veritat va sorgir d'aquest ús pulcre i deductiu del pensament. Nega el món físic, el cosmos, com a veritat i creu que és una il·lusió dels sentits. D'una forma paral·lela a un mètode que més endavant utilitzaria Descartes, Parmènides, amb el sol ús de la raó, va deduir la realitat, que no hem de confondre amb allò físic. Va arribar a conèixer la veritat profunda, des d'una racionalitat coherent, de manera similar a Tales.

El Proemi i les Dues Vies

El Proemi és una al·legoria mística en què una Deessa li revela els camins i mètodes a seguir per a buscar la veritat.

Les dues vies són:

• Via de l'Opinió

  Aquesta via no ens pot portar a la veritat, sinó que, per influència dels sentits, ens condueix al món dels contraris, que són impensables i il·lògics. (Aquesta via és descartada per Parmènides).

• Via de la Veritat

  Basada en el pur pensar, deslligat dels sentits.

Les Quatre Premisses de l'Ésser

Des d'aquesta via de la veritat, es van plantejar quatre premisses fonamentals:

• L'Ésser és

  Des del pur pensar, va deduir que aquesta era l'única premissa coherent i pensable.

• L'Ésser no és

• El no-Ésser és

• El no-Ésser no és

Característiques de l'Ésser segons la Via de la Veritat

A partir d'aquí, va deduir les següents característiques de l'Ésser, seguint la premissa del camí de la veritat:

• Etern

  Per demostrar-ho, ho feia negant la premissa. És a dir, si l'Ésser no fos etern, implicaria que tindria un principi i un final. Com que això és un pensament absurd, queda afirmada la tesi sostinguda.

• Continu

  Si neguem la premissa, obtenim que l'Ésser és discontinu. Per ser-ho, hauria de deixar de ser Ésser per ser no-Ésser. Com que això és insostenible, afirmem la primera premissa.

• Únic

  És únic perquè, d'una altra manera, la realitat estaria composta per múltiples entitats, i la multiplicitat és inviable.

• Immòbil

  Des de la negació, si l'Ésser estigués en moviment, voldria dir que hauria de canviar cap a no-Ésser, i això no és pensable. Per tant, és immòbil.

Característiques Addicionals de l'Ésser per Interpretació

A partir de les quatre primeres característiques, n'aplica quatre més per interpretació:

• Esfèric

  Allò que és pensable com a real, per ser-ho, ha de ser espaiable. Identificava l'esfera com la figura geomètrica més perfecta, ja que té un punt equidistant i està limitada, per tant, acabada.

• Corpori

  L'Ésser ha de ser corpori per a ser, amb una forma pura i equilibrada.

• Homogeni

  L'Ésser és plenament, d'una forma perfectament equilibrada i repartida; és indivisible.

• Limitat

  Ja que, si era esfèric, tenia limitacions.