El Partenó d'Atenes: Arquitectura i Història

Documentació General

• Nom: Partenó (significa 'verge' i es refereix a Atena)
• Autor: La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, amb la col·laboració dels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates.
• Cronologia: 447-432 aC, 2a meitat del s. V aC
• Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)
• Materials: Marbre i fusta
• Estil: Grec clàssic
• Dimensions: 67,50 x 30,95 m; columnes de 10,5 m (altura) x 1,9 m de diàmetre (base)
• Sistema constructiu: Arquitravat

Anàlisi Formal

Plantejament General

El Partenó fou construït seguint els preceptes de l'ordre dòric. La planta és la d'un temple octàstil (8 columnes frontals) i perípter (envoltat per 17 columnes laterals), amb unes dimensions de 67,50 x 30,95 m. Als costats estrets, passat el perípter, hi ha dos pòrtics hexàstils (6 columnes), fent-lo amfipròstil. És un temple d'ordre dòric, de fet, el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic.

Es caracteritza per no utilitzar base; el fust de la columna descansa directament sobre l'estilòbat (graó superior de l'estereòbat), que juntament amb l'escalinata d'accés, constitueix la base. Sobre aquest s'aixequen les columnes dòriques, amb fust robust acanalat d'aresta viva i capitell senzill de 3 peces: l'àbac, l'equí i el collarí.

Per sobre, l'entaulament: un arquitrau llis (sense ornament) i un fris decorat amb una alternança de tríglifs i mètopes. La cornisa, base del frontó, descansa sobre l'entaulament. El timpà (espai dins el frontó) estava ple de relleus escultòrics. La coberta era a dues aigües.

Superat el pòrtic octàstil i la segona filera de columnes, s'accedeix a l'interior. La planta rectangular es divideix en 2 espais incomunicats, amb 2 accessos (pòrtics). La pronaos, pòrtic oriental hexàstil, dóna accés a la naos (sala principal) amb l'estàtua criselefantina de la deessa (or i bronze) i una columnata jònica de 2 pisos. L'altre, un pòrtic occidental, comunicava amb l'opistòdom, la sala més petita (tresor del temple).

Elements de Suport

Les columnes dòriques (amb capitell, fust i base), els murs laterals i la base de 3 graons (estereòbat i estilòbat) formen els elements de suport.

Elements Suportats

L'encobriment inclou l'entaulament (arquitrau, fris, cornisa) que recorre el perímetre horitzontal, i la coberta inclinada a dues aigües.

Interpretació

Context Històric

Aquesta obra se situa en el període clàssic, entre el 476 aC i el 323 aC, entre les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Els perses havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i van intentar conquerir les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató, on van ser derrotats. Més tard, van ser vençuts a la batalla de Salamina.

A partir d'aquí, els perses es retiren de Grècia. Atenes guanya prestigi i pren el domini sobre les altres ciutats gregues, creant la Lliga de Delos. Aquesta lliga, on es demanava protecció a canvi de diners, va donar a Atenes un predomini que va durar fins a les Guerres del Peloponès, en què Atenes es va enfrontar a altres ciutats gregues.

Un cop acabades les Guerres Mèdiques, reconstrueixen l'Acròpolis d'Atenes, que havia quedat derruïda, començant pel Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder, ja que continuen liderant la Lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser per encàrrec de Perícles (governador d'Atenes).

Més tard, les ciutats gregues, afeblides per les guerres, són sotmeses per Filip II de Macedònia (338 aC), pare d'Alexandre el Gran. Filip tenia el projecte de crear un sol imperi, d'Europa a Àsia, basat en la llengua i cultura gregues. Amb la seva mort, no el va poder dur a terme. El seu fill, Alexandre el Gran, va ser el successor i va estendre la cultura grega fins a l'Índia. Amb la mort d'Alexandre, el seu imperi es va dividir en diferents regnes, culminant aquest període (323 aC).