Partenó i Erectèon: Joies Arquitectòniques de l'Acròpolis d'Atenes

El Partenó: Símbol de l'Antiga Grècia

El Partenó, conegut també com la "cambra de les verges" o "sala de les vestals", és un temple emblemàtic de l'arquitectura grega clàssica.

Fitxa Tècnica del Partenó

• Tipologia: Temple dòric perípter i octàstil.
• Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies.
• Promotor: Pèricles, estrateg d'Atenes (actiu des del 454 aC).
• Cronologia: 447-438 aC.
• Localització: Situat en un lloc privilegiat de l'Acròpolis d'Atenes (3 Ha), envoltat de temples i recintes sagrats.
• Dimensions:
  • Estilobat: 69,5 x 33,88 m.
  • Alçada de les façanes: 18 m.
• Materials: Marbre del Mont Pentèlic (color rosat o blanc) i teules de marbre de Paros.
• Aparell (murs interiors): Isòdom.
• Sistema Constructiu: Arquitravat (predomini de la línia recta).

Elements Constructius del Partenó

• Elements de Suport: Columnes dòriques i murs interiors isòdoms.
• Elements Sostinguts:
  • Llinda o arquitrau.
  • Entaulament dòric: llinda, fris, cornisa i frontó.
  • Coberta a dues vessants amb encavallada.

Espai i Estructura del Partenó

• Planta: Rectangular amb orientació Est-Oest.
• Sales: Pronaos, naos, una sala nova (Partenó) i opistòdom.
• Naos: Dividida en 3 naus.
• Espai Exterior: Temple dòric, perípter i octàstil amb 17 columnes als costats llargs.

Elements Decoratius i Caràcter del Partenó

• Elements No Constructius:
  • 92 mètopes.
  • Frontons.
  • Fris interior.
• Caràcter de l'Edifici: Temple dedicat a la deessa Atena Parthenos (deessa de la saviesa i les arts, protectora d'Atenes).
• Context: Construït sobre un temple anterior destruït durant les Guerres Mèdiques (480 aC).
• Funció: Principalment religiosa.
• Significat: Reflecteix una concepció humana i racional, pròpia del marc històric i cultural de l'època.

L'Erectèon: Complexitat i Elegància Jònica

L'Erectèon és un dels temples més singulars de l'Acròpolis d'Atenes, conegut per la seva complexitat i les seves famoses Cariàtides.

Fitxa Tècnica de l'Erectèon

• Nom: Erectèon.
• Arquitecte: Mnèsicles.
• Cronologia: 421-406 aC.
• Localització: Acròpolis d'Atenes.
• Estil: Grec clàssic, amb elements jònics destacats.
• Materials: Marbre del Pentèlic.
• Sistema Constructiu: Arquitravat.
• Dimensions: Edifici principal, 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg).

Anàlisi Formal de l'Erectèon

• Elements de Suport: Murs, columnes jòniques i les famoses Cariàtides.
• Cariàtides: Figures femenines esculpides que fan la funció de columnes, sostenint l'arquitrau. Originalment lluïen braçalets i joies, i s'aguantaven les vestimentes amb les mans.
• Entaulament: Consta d'arquitrau, fris i cornisa.

Estil i Característiques de l'Erectèon

L'Erectèon és considerat un dels temples més complexos i refinats de l'arquitectura religiosa grega. Comparat amb el Partenó, té dimensions més reduïdes i un caràcter menys unitari, fruit de la seva adaptació al terreny irregular i a la necessitat d'allotjar múltiples cultes.

Interpretació i Funció de l'Erectèon

• Dedicació: Fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois (Erecteu, primer rei d'Atenes).
• Origen de les Cariàtides: El nom del pòrtic de les Cariàtides prové de les dones de Cària, que foren esclavitzades pels grecs, fet que es rememorava representant-les com a suport de l'entaulament de l'Erectèon.
• Funció Principal: Donar un lloc a la pràctica dels vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari.