Partenó i Erectèon: temples clàssics a l'Acropoli d'Atenes

Partenó

PARTENÓ: Fet per ICTINOS I CAL·LÍCRATES, sota la supervisió de FÍDIES. És un temple, datat del 447-438 a.C (època esplendorosa de Pèricles). Estil clàssic grec i situat a l’acròpoli d’Atenes, fet amb marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta. Ictinos també, va ser l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo a Basae. Calícrates va construir el temple jònic d’Atena Niké (448-421 a.C).

Sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim (estilòbat), on s’aixequen 8 columnes dòriques a les façanes frontals i 17 a les laterals. Fust amb tambors superposats i decorat per estries d’aresta viva. Entre fust i capitell hi ha el collarí. Capitell format per dues parts: equí, forma de con, damunt el qual hi ha l’àbac, sense decoració. Enteulament presenta 3 seccions horitzontals superposades: inferior, arquitrau, llis i sense ornementació, intermedi (fris, s’alternen tríglifs i mètopes) i superior (cornisa, decorada amb unes escultures petites anomenades acroteris.) Sobre la cornisa, coberta de dos aiguavessos. La blancor del marbre el principi contrastava amb la policromia brillant.

Partenó temple dòric octàstil i perípter monòpter, tot el perímetre envoltat per una sola filera de columnes. Interior, dividit en dos sales diferents: naos i opistòdom, separades per un mur. A la naos s’accedia per el pòrtic oriental hexàstil, amb el nom de pronaos, servia d’antesala per guardar les estàtues de la deesa Atena. Al costat occidental, segon pòrtic hexàstil dona accés a l’opistòdom, presidit per 4 columnes jòniques on es guardava al tresor del temple.

Formava part de l’Acropoli d’Atenes. Façana principal mira l’est, pq és per on surt el sol. Situat al punt més de l’acropoli. Va ser el temple que els atenesos van oferir a la deesa Atenea després de derrotar els perses. Decoració escultòrica que ocupava als frontons, era representat per diversos episodis de la vida de la deesa, com neixament i lluita amb Posidó. A les mètopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven les quatre lluites mitològiques. Fris que envoltava la cel·la esculpit amb la processó de les Grans Panatenees.

Síntesi perfecta entre la tradició dòrica i la novetat jònica, endulceix les proporcions i l’home agafat com a recerca de l’harmonia constructiva. Considerat la culminació de la perfecció arquitectònica grega i refinament i esveltesa d’un model d’arquitectura i escultura. Distribució interior entre naos i opistòdum evolució important en el desenvolupament d’aquest espai sagrat.

Erectèon

ERECTÈON: Arquitecte de la obra Mnèscicles, autor també dels Propileus. Datat del 421-405 a.C, és considerat un temple d’estil grec clàssic, està fet amb marbre del Pentèlic i es localitza a l’acropoli d’Atenes.

4 façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l’entrada principal orientada cap a l’est. Pòrtic est 6 columns jòniques igual que les 4 de l’oest i les 6 del nord. En canvi el pòrtic del sud, substituït per cariàtides, columnes en forma femenina de gran bellesa i naturalisme. Columnes suporten l’entaulament amb un arquitrau de 3 franges i el fris i la cornisa. Originàriament tenia frontó i coberta de dos aiguavessos. Planta del temple adaptada al terreny i necessitat de respectar antics recintes de la ciutat. Consta d’un pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar, desplaçat a la façana lateral del nord per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària olivera d’Atena.

Construït al costat nord del Panteó, es troba sobre la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada. Relació harmònica amb la resta d’edificis.

Temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu, últim rei ateneu. Segons mitologia, Zeus va promoure una competició divina per escollir al déu protector de la ciutat. Cècrops va donar la victòria a Atena i per això rep aquest nom l’acropolis.

Les cariàtides, reben aquest nom perque eren les dones de la Cària agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat els perses en les guerres mèdiques.

Segueix la tipologia dels temples grecs i màxim exponent de l’ordre jònic. Les cariàtides sembla ser que estan inspirades amb un grup de tres dones trobada al santuari de Delfos i atrïbuida a l’escultor CAL·LÍMAC. Moltes estàtues d’època romana, renaixentista i neoclàssic han seguit el model d’aquestes.