Partenó i Temple d'Atenea Nike: Anàlisi Arquitectònica Clàssica

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,57 KB

Partenó: L'Excel·lència del Classicisme Grec

Dades Generals i Context Històric

  • Època: Classicisme Grec (Primer Classicisme).
  • Cronologia: 447 - 432 a.C.
  • Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates.
  • Escultor (Relleus): Fídies.
  • Localització: Acròpolis d’Atenes.

Elements Formals i Estructura

Materials i Sistema Constructiu

  • Material: Marbre.
  • Sistema: Constructiu arquitravat.
  • Tipologia: Temple.

Suports i Ordres Arquitectònics

L’edifici descansa sobre un ampli basament (estereòbat o crepidoma) de tres grades, essent les columnes el principal element de suport. L'estructura és antropocèntrica.

  • Ordre Principal: Dòric (amb teulada de dos aiguavessos).
  • Novetat: Incorporació de l'ordre jònic a l’opistòdom.

Tipologia de Temple i Correccions Òptiques

El Partenó és un temple perípter, octàstil (amb 8 columnes frontals) i amb 17 columnes als laterals sobre l’estereòbat. És amfipròstil (dos pòrtics de sis columnes, hexàstil) i conté dues cambres al seu interior:

  1. Pronaos: Dóna accés al recinte sagrat.
  2. Naos: On hi havia l’estàtua de la deessa Atenea (criselefantina).
  3. Opistòdom: Pòrtic posterior.

Es van aplicar correccions òptiques per evitar la sensació que l’edifici sembli pesat a l’espectador.

Funció i Iconografia

La funció del Partenó era religiosa i propagandística. Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora, Atenea.

  • Episodis de la deessa: El naixement d'Atenea i la seva lluita amb Posidó.
  • Fris de la cel·la: Representa la Processó de les Panatenees, que se celebrava cada quatre anys en honor a la deessa Atenea. L’objectiu de la processó era que les joves donzelles portessin el pèplum.
  • Propaganda: Construït després de derrotar els perses, pretén plasmar la grandesa de la polis i el poder de l’estat atenès. La construcció es va dur a terme durant l’època de Pèricles.

Història i Llegat

El Partenó és considerat el model de la perfecció arquitectònica grega i una síntesi entre arquitectura i escultura.

  • Durant el segle VI, el temple va passar a ser cristià.
  • En el segle XV, es va convertir en mesquita.
  • Al llarg del segle XVII, va ser utilitzat com a polvorí, que va ser destruït per una bomba veneciana el 1687.
  • Actualment, part de les seves escultures es troben al British Museum.

Temple d'Atenea Nike (Nike Àptera)

Documentació General

  • Època: Classicisme Grec.
  • Cronologia: Segle V a.C.
  • Localització: Acròpoli d’Atenes.
  • Material: Marbre.
  • Sistema: Arquitravat.

Anàlisi Formal

Tipologia i Dimensions

És un temple jònic de planta rectangular, amfipròstil (pòrtic de columnes en les dues façanes) i tetràstil (quatre columnes al davant). Les seves dimensions són reduïdes, d'acord amb l'antropocentrisme grec (proporcions humanes).

Elements de Suport i Suportats

  • Suports: Estilòbat, Estereòbat (3 esglaons), 2 murs als laterals, 4 columnes al davant i darrere.
  • Elements Suportats:
    • Arquitrau: Format per 3 franges que augmenten la seva grandària a mesura que se superposen.
    • Fris: Amb relleu continu, sense tríglifs ni mètopes.
    • Cornisa: Semblant a la dòrica, al damunt hi havia el frontó i els acroteris.

Entorn, Funció i Significat

Integració Urbanística

El temple es va adaptar al reduït espai que li van assignar i s’orienta cap a l’est, símbol diví. Les cerimònies religioses se celebraven a l’exterior.

Contingut i Funció

La funció era religiosa i propagandística. Era un temple dedicat a la Victòria (Atenea Àptera, sense ales, per assegurar que la victòria no marxés d'Atenes), destinat a encoratjar els ciutadans, donat que Atenes es trobava en plena guerra contra Esparta.

Atena Àptera era bàsicament un altar d’acció de gràcies (ex-vot) dedicat a la deessa grega de la Saviesa i l’Estratègia en la guerra, patrona de la ciutat d’Atenes. La seva construcció es va fer per commemorar el tractat de pau que Càl·lies havia firmat amb els perses l’any 449 a.C., amb el qual es va posar fi a les Guerres Mèdiques.

Models i Influències

Juntament amb l’Erectèon, és un dels millors temples jònics. Les seves dimensions reduïdes es deuen al fet de ser un temple votiu (destinat a imatges i ofrenes a la divinitat).

Altres temples votius destacats inclouen:

  • El Tresor dels Atenesos (construït després d’una victòria a les Guerres Mèdiques).
  • El Tresor de Sifnis.

Ambdós es troben a Delfos.

Entradas relacionadas: