Patrimoni Cultural: Concepte, Construcció i Identitat

Què és el Patrimoni Cultural?

El patrimoni cultural és un concepte extens que, des dels seus orígens fins avui, ha anat transformant-se i adequant-se a les noves demandes i necessitats. Si atenem estrictament al seu enunciat, aquest s'articula sobre dos conceptes clau: patrimoni i cultura.

Patrimoni remet a una categoria econòmica i jurídica de llarga tradició històrica, que implica la transmissió de béns dels nostres avantpassats.

Cultura és una categoria complexa, un recurs analític que els científics socials han definit com tot el sistema de creences, idees i valors que comparteix una comunitat. Ha servit com a recurs per jerarquitzar diferents formes de coneixement de la realitat, tant dins del nostre propi sistema cultural com des de fora.

Patrimoni Cultural vs Cultura com a Patrimoni

El problema es complica quan intentem fer una lectura conjunta de tots dos termes. És necessari tenir present que no és el mateix el patrimoni cultural que la cultura com a patrimoni, ja que són dominis diferents.

Podem entendre la cultura com a patrimoni, la qual cosa suposa reconèixer que totes les formes i recursos culturals en formen part; és a dir, que tota pràctica cultural pot ser entesa en un sentit ampli com a patrimoni. Tanmateix, només algunes parts de la pràctica cultural són considerades recursos patrimonials, la qual cosa implica l'assignació d'un valor patrimonial a alguns béns culturals.

Quan parlem de patrimoni estem fent referència a un procés de selecció, jerarquització i control de certes maneres culturals estereotipades. Durant molt de temps es va identificar el patrimoni amb l'alta cultura, oposant-se aquesta a la cultura popular (folklore).

El Patrimoni com a Construcció Sociocultural

Depenent de qui i en quin context es faci, ens trobarem amb diferents versions sobre el que és o pot ser el patrimoni cultural. Podem considerar que el patrimoni cultural té un objecte i un subjecte problemàtics amb una forta càrrega ideològica. A més, hem de tenir present que la seva constitució varia tant a l'espai com en el temps.

Com a punt de partida, el patrimoni és una construcció sociocultural. O el que és el mateix, el patrimoni no és alguna cosa natural, no és una entitat pròpia. El patrimoni no és "donat", ni és "neutre", la qual cosa significa que és inestable: varia no només temporalment (els objectes i subjectes són canviants), sinó també en les diferents pràctiques culturals.

Patrimoni, Modernitat i la Invenció de la Tradició

És necessari tenir present que el patrimoni cultural és un producte de la modernitat que implica la invenció de la tradició. És essencial considerar que el passat és una condició essencial perquè aparegui la construcció patrimonial. La percepció del passat com alguna cosa llunyà del present serà el motor del conservacionisme patrimonial.

Patrimoni i Identitat Col·lectiva

El caràcter fonamental del patrimoni és la facultat per manifestar una identitat. El patrimoni, com a fenomen propi de la modernitat, comporta la legitimació d'identitats col·lectives. En conseqüència, és possible observar com en tot procés de construcció d'identitats es produeix una interpretació i selecció del passat, amb el propòsit de fonamentar i donar sentit a la seva identitat.

Factors i Actors en l'Activació Patrimonial

Amb tot, sembla insuficient la determinació de patrimoni cultural a partir d'aquests dos trets (construcció social i identitat), per la qual cosa hem de contemplar la seva definició a partir d'altres perspectives.

En el patrimoni cultural conflueixen diferents factors o lògiques que afavoreixen l'activació de referents patrimonials:

• La identitat col·lectiva
• La demanda turística
• La racionalitat científica

A més, una diversitat d'actors poden demandar aquesta activació, guiats per motivacions diverses que complexifiquen el fenomen. Aquests actors inclouen:

• El mercat
• L'estat
• La ciència
• El tercer sector

El Patrimoni: Modernització de la Tradició

Els processos d'activació patrimonial tenen a veure amb la constitució de la modernitat, que reconverteix el passat i la tradició en patrimoni. En aquest sentit, el patrimoni és "una modernització de la tradició".

El patrimoni representa una crida a preservar i conservar un passat triat i a la identitat col·lectiva. L'aparició del concepte de patrimoni és resultat de la reflexivitat moderna. El patrimoni cultural suposa tant l'exaltació d'un llegat històric com l'obligació de mantenir-lo i transmetre'l a les generacions futures.