Patró Epidemiològic de les Hepatitis A i E: Rellevància en Seguretat Alimentària

Patró Epidemiològic de les Hepatitis A i E i Rellevància en Seguretat Alimentària

La hepatitis A és un virus de transmissió fecal-oral estès per tot el món, però amb grans diferències de prevalença. En els països en vies de desenvolupament, on la malaltia és endèmica i hi ha deficiència d’higiene i sanejament ambiental, la infecció és més prevalent i afecta els nens. En aquest cas, els nens són portadors asimptomàtics i excreten el virus sense adonar-se'n, quedant immunitzats per tota la vida, ja que quan són adults tenen els IgE que els defensen davant un nou atac.

En els països no endèmics, es vacuna. Si no s’està vacunat contra la hepatitis A, el període d’incubació és molt llarg i s’excreten virus en femtes. Aquesta excreció en femtes, amb el temps, es redueix, així com la virèmia. El fetge no funciona bé i els símptomes poden durar de 2 a 3 mesos. És una malaltia que es cura sola, però que és llarga. Es fabricaran anticossos i les IgE ens protegiran per a pròximes infeccions.

A més edat, els símptomes són més greus i la gravetat de la malaltia és pitjor, encara que la mortalitat associada és molt baixa.

És important per a la seguretat alimentària, ja que, encara que les soques que hi ha (a Catalunya) no són perilloses perquè són del tipus 1A, apareixen altres arribades de països estrangers. El genotip 3A és un genotip important del continent indi, més virulent que la resta de genotips.

En la hepatitis E, la majoria de brots s’associen al consum d’aigua o aliments contaminats. Pràcticament no hi ha transmissió de persona a persona, i no és tan persistent en el medi ambient com la hepatitis A.

Aquesta hepatitis E és una infecció que pot ser zoonòtica; el 90% dels porcins estan infectats o porten la malaltia (asimptomàtica). Serà molt important, doncs, la transmissió de hepatitis E a partir de carn de porc.

L’excreció es dóna per femtes. La malaltia és d’exposició llarga; la persona ha de fer repòs de 2 a 3 mesos i llavors es cura sense haver de fer res. El període d’incubació és molt llarg. La gravetat augmenta amb l’edat.

És important en la seguretat alimentària, perquè presenta 4 genotips diferents: el 1 i el 2 afecten sobretot a dones embarassades (principal grup de risc), i el 3 i el 4 apareixen per zoonosi. És important tenir en compte també les transfusions de sang i trasplantaments d’òrgans com a possible font del virus (per tots els genotips).