La pau d'August i les guerres a les fronteres de l'Imperi Romà
Clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,1 KB
Pau civil, guerra a les fronteres
Després d'un segle de guerres civils Octavi va aportar sobretot l'esperança en una pau duradora i per això els romans van acceptar, en general, el nou sistema polític, malgrat que a la pràctica va suposar la fi de les llibertats republicanes. Així l'any 27 a.C. Cèsar Octavi va ser anomenat August pel senat en agraïment als serveis a la pàtria, i va governar quaranta-cinc anys fins a la seva mort, anys que certament es van caracteritzar per la pax romana, una llarga pau interna que va dur prosperitat no solament a Roma sinó a tot l'Imperi, amb el desenvolupament de la indústria i el comerç.
La pau d'August va significar la fi de les confrontacions civils però no la fi de les guerres amb els pobles fronterers. De la mateixa manera que August va establir les línies mestres del que seria el sistema imperial durant dos segles, també va deixar embastits el que haurien de ser els límits bàsics de l'Imperi. Una sèrie de campanyes militars dutes a terme al llarg de quasi tot el seu regnat van buscar l'objectiu de consolidar les conquestes ja fetes i cercar les fronteres més segures que permetessin afermar els dominis romans.
- Eliminats Cleòpatra i els seus fills, la primera annexió va ser Egipte, el més gran productor de blat del Mediterrani, no pas com una província ordinària, sinó com un domini directe del príncep, governat per un prefecte.
- Després de la mort del rei Herodes, protegit per August, Judea va passar a ser província romana.
- EI principal enemic de Roma era l'Imperi part, amb el qual finalment es va arribar, per mitjans diplomàtics, a acordar la frontera al riu Eufrates.
- Aconsegueix sotmetre els últims reductes encara indòmits de la Gàl·lia i la Hispània (càntabres i asturs)
- Assegura els Alps per al domini romà i estén les conquestes fins al Danubi amb les noves províncies de Rètia, Nòric, Pannònia i Mèsia.
- L'intent de conquerir la Germània fins a l'Elba se salda amb un fracàs estrepitós i els exèrcits romans es van haver de retirar de nou rere el Rin.