Pau Casals: Biografia del Violoncel·lista i Activista per la Pau
Clasificado en Música
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,36 KB
Inicis i Formació Musical
Pau Casals neix el 29 de desembre de 1876 al Vendrell.
El seu entorn familiar era profundament musical: el seu pare era organista, pianista i compositor, i la seva mare, alumna del pare.
Amb només 5 anys, ja tocava piano, flauta i violí, i va fer la seva primera actuació en públic. Als 6 anys, va escriure una composició per al seu avi.
Als 10 anys, van arribar al Vendrell «Els 3 Bemolls», uns pallassos de circ que feien música amb instruments fabricats per ells mateixos. Allà, Pau Casals va veure un instrument semblant a un violoncel i el va captivar.
Un veí barber li va construir un violoncel fet amb una carbassa buida, i aquest va ser el seu primer violoncel.
Assisteix a un concert de violoncel del mestre Josep Garcia. Davant la seva insistència, li compren el seu primer violoncel i es traslladen a Barcelona perquè pugui estudiar a l'Escola Municipal de Música. Allà, aprèn composició amb Josep Rodoreda, el compositor del Virolai.
La Revolució de la Tècnica del Violoncel
Pau Casals va tenir problemes amb la tècnica acadèmica de l'època, que exigia braços enganxats al cos i vibracions sota l'aixella que s'havien d'aguantar mentre es tocava. Ell va inventar una nova tècnica, amb moviments més lliures i flexibles, que va revolucionar la manera de tocar els instruments de corda fregada. És l'anomenada tècnica Casals, que s'ensenyarà a totes les escoles del món.
En aquesta època d'estudiant, tocava pels cafès i cafeteries, una pràctica molt habitual fins que no van arribar les ràdios ni els tocadiscos.
El Descobriment de Bach
Descobreix les Suites per a violoncel de J. S. Bach, que mai ningú havia tocat i es va prometre que algun dia ell les tocaria i les gravaria.
Reconeixement i Viatges Internacionals
El seu renom s'escampa i un dia ve a veure'l Isaac Albéniz, pianista i compositor català. El reconeix com un virtuós i li recomana anar a Madrid amb una carta de recomanació per al comte Morphy, musicòleg i secretari de la reina d'Espanya.
A Madrid, rep educació humana i artística d'un gran nivell. El comte Morphy l'envia a Brussel·les, però el professor es jubilava i l'envia a París. Abans de marxar, un dels professors se'n va riure d'ell per ser espanyol, i quan ell va tocar, tothom es va quedar sorprès. El professor li prometia el primer premi del conservatori, però ell, amb dignitat, va marxar dient que no podia aprendre res d'ell. Va marxar a París i es va quedar sense suport econòmic perquè aquesta decisió no la reconeixia el comte Morphy.
Malviu a París i torna a Barcelona.
Esdevé professor de música a l'Escola Municipal de Música de Barcelona perquè Josep Garcia es jubila. Debuta com a solista a París i comença a fer concerts a Espanya i Portugal.
Gires Internacionals i la Gran Guerra
- 1901: Primera gira als Estats Units.
- 1905: Primer viatge a Rússia.
- 1906: Concerts a París.
- 1910: Concerts a Anglaterra.
- 1914: Explota la Primera Guerra Mundial. Es refugia als EUA.
Compromís Social i Exili
La Música al Servei del Poble
Funda l'Orquestra Pau Casals i l'Associació Obrera de Concerts per acostar la música a la classe obrera.
Entre 1920 i 1936, com a director, l'Orquestra Pau Casals esdevé una orquestra reconeguda arreu del món.
Posicionament Polític i Silenci Musical
El 1936, en contra de les guerres i dictadures, decideix no tocar ni a Alemanya ni a Itàlia.
S'exilia a Prada, a la Catalunya Nord. Des d'allà, ajuda els 140.000 refugiats catalans, enviant centenars de cartes per recaptar menjar, roba i medicaments. Vol ajudar a tothom, tot i que li han confiscat tots els béns. L'exili dura fins a la seva mort.
En senyal de protesta contra el règim de Franco, deixa de tocar fins que no s'estableixi a Espanya un canvi que garanteixi les llibertats individuals.
Llegat Universal i Missatge de Pau
El Retorn als Escenaris i la Veu per la Pau
1950: Amb motiu del segon centenari de la mort de Bach (1750), toca per primera vegada després del seu llarg silenci al festival de Prada.
1958: Accepta tocar a l'ONU, a Nova York, i tot i que reconeixien el règim de Franco, va acceptar-ho com a territori neutral. Va fer una crida a favor de la pau.
És proposat per al Premi Nobel de la Pau. J. Fitzgerald Kennedy li atorga la Medalla de la Llibertat.
Compon l'Himne a les Nacions Unides i li donen la Medalla de la Pau.
El Discurs "I am a Catalan" i "El Cant dels Ocells"
En el seu famós discurs I am a Catalan, recorda que Catalunya va tenir el primer parlament democràtic de la història, abans que Anglaterra. També esmenta que al segle XI, a Tolosa, es van reunir per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquells temps ja estaven en contra de la guerra.
Després d'un llarg aplaudiment, va interpretar El Cant dels Ocells, una nadala tradicional catalana que es va convertir en un himne de pau.
Conclusió
Pau Casals, un home que va estimar la música tota la seva vida i va lluitar incansablement per tenir un món millor.