Pavelló Alemany i Casa Cascada: Mies van der Rohe i F.L. Wright

Pavelló Alemany de Barcelona

Fitxa Tècnica

• Autor: Ludwig Mies van der Rohe

• Cronologia: 1929

• Estil: Funcionalista

• Tipologia: Pavelló d'Exposició

• Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer

Mies van der Rohe va ser arquitecte i dissenyador. Va treballar abans de la 1a GM als despatxos de Bruno Paul i Peter Behrens. Després del conflicte, es va adherir amb entusiasme a l'expressionisme, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l'arquitectura moderna. Entre 1930 i 1933 va ser director de la Bauhaus a Berlín, des d'on viatjarà als Estats Units assetjat per l'adveniment del nazisme.

Descripció Formal

L'edifici s'aixeca sobre un podi de travertí al qual es puja per una petita escala tangencial al pla de vuit graons que també permet l'accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma. Darrere d'aquest estany artificial hi ha la zona de serveis, els despatxos i el lavabo, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s'uneix a la coberta de la construcció principal. Aquesta, totalment plana i horitzontal, s'estén en voladís respecte a l'estructura inferior de suport a l'extrem esquerre i deixa al descobert el cantó contrari, on s'ubica un petit pati rectangular tancat. En aquest pati s'aixeca, sobre un segon estany, una escultura femenina de bronze obra de Georg Kolbe.

La major part de la superfície mural que limita l'edifici principal és vidrada, fet que permet una bona interrelació interior-exterior i fa una sensació espacial més gran que l'arquitecte reforça a través del reflex del mateix edifici a l'aigua de les piscines.

Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que la coberta de l'edifici se sostingui només a partir de vuit pilars metàl·lics, i així allibera els murs de la funció habitual de càrrega. Amb aquesta versatilitat, l'arquitecte aconsegueix que les il·lusòries parets de marbres de colors i vidre transparents de l'interior creïn un recinte obert i polivalent, totalment oposat al tradicional espai compartimentat.

L'escàs mobiliari interior el componen la popular cadira Barcelona, una catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d'ònix daurat, representen la bandera alemanya.

Entorn i Integració Urbanística

L'obra està dins del recinte firal que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional de Montjuïc a Barcelona. El seu emplaçament, apartat de l'eix principal de l'exposició, va ser elegit pel mateix arquitecte, potser per no trencar visualment amb la proposta historicista i eclèctica dels grans palaus oficials que es van construir per a l'Exposició.

Funció, Contingut i Significat

Concebut per ser la seu de la representació d'Alemanya a l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona el 1929, la seva funció principal era la d'albergar la recepció oficial del rei Alfons XIII per part de les autoritats alemanyes.

La seva construcció va suposar un model de referència i difusió de les noves idees de l'arquitectura del moviment modern.

Acabada l'Exposició, el pavelló es va desmuntar. Entre 1983 i 1986, a petició d'alguns arquitectes importants de la ciutat, es va reconstruir fidelment al seu emplaçament original.

Models i Influències

Mies van der Rohe va seguir els principis de l'arquitectura funcionalista iniciada a l'Escola de Chicago per Sullivan. Aquest corrent arquitectònic va tenir la seva continuïtat a Alemanya i a França amb Le Corbusier. El 1926, l'arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: planta lliure, ús de pilons, terrasses planes, finestrals continus i lliure formació de la façana.

Altres Obres de l'Autor

Casa Tugendhat de Brno

Casa de la Cascada (Fallingwater)

Fitxa Tècnica

• Autor: Frank Lloyd Wright

• Cronologia: 1938

• Estil: Organicista

• Tipologia: Casa Unifamiliar

• Materials: Formigó armat, pedra, vidre i alumini

Frank Lloyd Wright va treballar, entre els anys 1887 i 1893, als tallers de Sullivan a Chicago. No obstant això, en les seves primeres obres, Wright es va adonar del perill que hi podia haver en l'excés de racionalisme funcional del seu mestre. Per aquest motiu, va proposar una arquitectura en la qual el més important era el fet que la construcció havia de derivar-se directament de l'entorn natural i relacionar-s'hi. Aquest plantejament permetia que els seus edificis estiguessin en harmonia tant amb les necessitats de l'home com amb la natura. Aquesta formulació va donar peu a l'anomenada arquitectura organicista, que va tenir en Wright el seu principal representant.

Descripció Formal

La Casa de la Cascada consta de tres plantes i es construeix a partir d'una composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneies) que s'oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquestes darreres s'equilibren damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una gran plasticitat estructural que es troba justament sota. Això potencia l'asimetria entre l'horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.

Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres: l'encreuament continu d'uns volums damunt dels altres, la manera de projectar l'edifici des de l'interior cap a l'exterior i la integració de l'edifici en un entorn natural determinat. L'asimetria dels blocs, els desplaçaments dels volums i dels pisos responen a una voluntat figurativa, però reflecteixen també el desordre orgànic propi de la natura en la qual s'insereix.

A l'interior, cada planta té una disposició totalment lliure, sense cap estructura reguladora d'espais, de manera que s'adapta a les necessitats concretes de cada zona.

D'altra banda, l'ús del vidre a tots els angles i el fet que tots els espais interiors s'estenguin al llarg de les amples balconades cap al paisatge suposa fomentar una gran intercomunicació amb l'exterior, que evita l'opacitat i la sensació d'estar tancat dins d'una caixa hermètica.

Entorn i Integració Urbanística

Establerta com una de les premisses principals de l'arquitectura organicista, la integració de l'edifici en l'entorn és total. Envoltada d'arbres, roques i cascades, la casa s'articula per mitjà de diferents nivells de voladís que funcionen alhora com a sostre i terrassa, de manera que l'estructura que en resulta sembla la reproducció arquitectònica de l'escenari natural en el qual s'integra.

Funció, Contingut i Significat

Pensada com a habitatge unifamiliar, la Casa de la Cascada encarna les profundes conviccions de l'arquitecte nord-americà sobre la unitat entre els éssers humans i la natura. Per aquest motiu, aquest edifici és, sens dubte, la materialització d'un ideal de l'arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l'arquitectura moderna, és a dir, conjugar ecologia i progrés.

Models i Influències

Wright va assentar les seves bases constructives en el funcionalisme. La utilització de la planta lliure n'és una bona prova, malgrat que també es va inspirar en els ismes i en les pragmàtiques i senzilles arquitectures japoneses.

El seu afany innovador el va dur a encunyar el terme arquitectura orgànica, per mitjà del qual pretenia unir l'home i la natura sense abandonar el concepte de funcionalitat. Aquesta fusió de funcionalisme i organicisme també va ser utilitzada per Alvar Aalto.

Altres Obres de l'Autor

Casa Robie de Chicago