La Pax Augusta a Hispània: Romanització i Transformació

La Pau d'August

El Principat d'August es caracteritzà per l'arribada d'una època de pau, la Pax Augusta, que va repercutir positivament sobre Hispània. Una prova és la romanització de la Península, que va rebre un gran impuls.

La Religió, Factor de Pacificació

August va fomentar la religió tradicional i la va estendre per crear vincles d'unió. A més, va estendre altres cultes entre tots els territoris ja conquerits, com el de la Pax Augusta i a la seva pròpia persona, que, sense arribar a la divinització, s'associà a la deessa Roma i així la va convertir en objecte de veneració.

La Creació de Ciutats

Els beneficis de la Pax Augusta es van manifestar sobretot en la creació de noves ciutats (colònies) i en la dinamització d'altres que ja existien (municipis), i en la construcció i millora de les vies de comunicació. La construcció de noves ciutats va tenir origen en la necessitat de premiar els veterans de guerra romans, als quals es donava una casa i unes terres per conrear després de retirar-se. Són fundacions de l'època d'August ciutats com Barcelona (Barcino), Saragossa (Caesaraugusta)... Altres van rebre els favors de l'emperador: Tarragona (Tarraco), Lugo (Lucus Augusti)... Per mitjà de les ciutats, els romans van fer possible la seva dominació sobre uns territoris tan extensos i allunyats de la seva metròpoli, perquè hi van establir institucions que facilitaven les tasques de govern.

La Llengua

El llatí es va anar imposant a les llengües autòctones. Aquesta va ser necessària per a les relacions amb l'administració, per als processos judicials, per aspirar a la carrera política municipal i per al comerç.

L'Organització Política i Administrativa

Els romans van dividir Hispània en províncies, i aquestes en municipis.

Divisió Territorial

Al 206 aC es va dividir en Hispania Citerior, amb capital a Carthago Nova, i Hispania Ulterior, amb capital a Corduba. En temps d'August es va tornar a dividir en tres províncies: la Baetica, amb capital a Corduba, la Lusitania, amb capital a Emerita Augusta, i la Tarraconensis, amb capital a Tarraco. Amb Dioclecià, a finals del segle III dC, Hispània es dividí en cinc províncies: la Tarraconensis, la Gallaecia, la Carthaginiensis, la Baetica i la Lusitania.

Administració

Al front de cada província hi havia un governador, que era excònsol o expretor i exercia el poder judicial, militar i fiscal. Al front dels municipis hi havia dos magistrats que representaven el governador. A les seves ordres estaven els qüestors (cobrar tributs i portaven comptabilitat de la caixa municipal) i edils (policia ciutadana i vigilants del mercat).

Els Déus Menors

• Els Lars, protectors de la llar i símbols de la unió a la família.
• Els Penats, protectors del rebost, vetllaven per la prosperitat de la família.
• Els Manes o ànimes dels familiars difunts. Al costat de l'altar que hi havia a l'atri de la casa, els romans hi acostumaven a penjar les màscares de cera o retrats dels avantpassats.