Pedagogia de Makarenko: Col·lectivitat, Treball i el Nou Home Comunista

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,48 KB

Context Històric i Social de la Pedagogia de Makarenko

El context històric ve marcat per la Revolució Russa i la transició de l’Imperi Rus, dominat pels tsaristes, a la Unió Soviètica. El context real és el d’un país agrari, socialment i econòmicament devastat. Hi havia nens i joves sense llar, immersos en la marginació i la delinqüència. També cal destacar el gran analfabetisme. Va aparèixer la Unió Soviètica, la qual vol construir una societat comunista utilitzant l’educació com a instrument per arribar al nou home comunista. En el poder es troben Lenin, Stalin i Trotski.

Principis Fonamentals de la Pedagogia Antirousseniana

La seva pedagogia és marcadament antirousseniana. Cal destacar dos conceptes clau:

  • Col·lectivitat: L’educador és qui crea i organitza la col·lectivitat, però és aquesta qui realment educa els individus. L’educador es relaciona amb l’educand i organitza el medi social on aquest es desenvolupa. Les institucions que va crear Makarenko han estat considerades com experiències d'autogestió educativa: la capacitat de poder negociar entre ells. Per a Makarenko, l’assemblea general dels membres de la comuna era realment un òrgan dirigent.
  • Treball Productiu: Les institucions dirigides per aquest autor no només van arribar a autofinançar-se amb el producte del treball dels nens, sinó que produïen excedents i els destinaven a les arques de l’Estat. El treball havia de ser productiu i amb sentit social.

Pedagogia de l'Esforç i la Voluntat

També és una pedagogia de l’esforç, del cultiu de la força de voluntat. Per a Makarenko, els seus alumnes no havien d’excusar els seus defectes, ja que l’ideal era un comportament perfecte. Aquest autor s’oposa fermament a la pedagogia permissiva. La pedagogia de Makarenko va ser creada a partir de la pràctica, per assaig i error i sense partir de teories preestablertes. Per a ell, la finalitat del procés educatiu era la formació d’una personalitat comunista.

Experiències Pràctiques: Gorki i Dzerzhinski

Parlarem de la Colònia Gorki i la Comuna Dzerzhinski, dos centres dirigits per Makarenko:

  • Colònia Gorki: Recollia nens i joves que s’havien quedat sense llar a causa de la revolució (sovint problemàtics). La revolució va provocar una manca de material i escassetat de mitjans.
  • Comuna Dzerzhinski: Acollí joves delinqüents. Va tenir una fàbrica de trepants elèctrics i una fàbrica de càmeres fotogràfiques.

Organització i Mètodes Educatius

En els dos centres es dedicaven 5 hores a treball escolar i 4 hores a treball productiu. L'organització es basava en destacaments:

  • Destacaments Permanents: Grups de 10 o 15 colons, cadascun amb el seu cap permanent (integrants de diverses edats).
  • Destacaments Mixtos: De caràcter temporal, formats només per a tasques concretes.

Tots els colons passaven per l’experiència de ser cap. Makarenko considerava que un element metodològic fonamental era fer cas omís de l’historial de l’educand per no ofendre’ls i destruir així els seus antecedents. En els seus centres apareixen nombrosos elements militaristes i són molt comunes les activitats artístiques. La disciplina havia de ser el resultat de l’educació i no un mitjà educatiu. Makarenko explica la importància del “saber fer” dels educadors.

Obres Destacades de Makarenko

  • (1935) Poema pedagògic: Novel·la basada en fets reals, en la seva pròpia experiència a la Colònia Gorki.
  • (1939) Banderes en les torres: Relata la seva experiència a la Comuna Dzerzhinski.

Vigència Actual de la Pedagogia Col·lectivista

Poques són les influències actuals referents a la pedagogia de Makarenko. Amb una visió anti-naturalista, exigent amb l’educand, híper col·lectivista i productivista, podem dir que ho té gairebé tot en contra actualment. No obstant això, pot ser convenient mirar la pedagogia de Makarenko per a contrapesar els extrems oposats que pateix l’educació avui dia. Potser seria interessant extreure una mica de tota la teoria d’aquest autor, almenys per a atenuar l’esoterisme que està dominant les actuals Ciències de l’Educació.

Entradas relacionadas: