Pedagogia de Neill: Llibertat i Emoció a Summerhill

La Filosofia Educativa d'Alexander Neill

Ens trobem davant d'un fragment del llibre d'Alexander Neill: Cors, no sols caps a l'escola. En aquest llibre, Neill defensa una escola que es preocupa no només dels resultats acadèmics dels infants, sinó, especialment, de les seves necessitats afectives.

Antiautoritarisme i Llibertat

En el tercer paràgraf d'aquest fragment, Neill exposa una de les idees principals del moviment antiautoritari al qual pertany. L'antiautoritarisme defensa la bondat natural de l'infant, ja que sosté que els éssers humans són bons per naturalesa, sempre que la societat no els corrompi. Neill hi està d'acord i afegeix la felicitat a la bondat, com a pilars del seu pensament. Per a ell, la bondat és el fonament de l'educació i la felicitat, la seva finalitat. Aquesta felicitat, al seu torn, s'assoleix mitjançant l'amor i la llibertat.

D'aquesta llibertat en parla al quart paràgraf, on destaca com el mestre ha de permetre que els infants siguin realment lliures. Aquesta llibertat implica l'absència d'ordres i adults autoritaris i, sobretot, la possibilitat de deixar que els infants decideixin si volen aprendre o no. Per això, Neill creu que no s'ha d'adoctrinar els infants, sinó que, per contra, se'ls ha de permetre seguir els seus impulsos i educar-los no amb paraules, sinó amb actes.

Equilibri Emocional i Disciplina Natural

En el cinquè paràgraf, l'autor subratlla que la construcció personal i l'adquisició de coneixements depenen d'una vida emocional equilibrada. Aquest equilibri s'aconsegueix quan s'exerceix una disciplina natural, on l'important no són els mètodes, sinó el desig d'aprendre dels infants. Això s'assoleix no imposant càstigs ni sermons, ni res que pugui produir por als infants, sinó al contrari: acollint-los amb amor i tendresa. Per això, els educadors han de ser propers, sincers i honrats amb els alumnes.

La Importància de les Emocions

En el sisè paràgraf, Neill reitera allò que considera realment important en l'educació: donar més importància a les emocions de l'infant que a l'adquisició de coneixements.

Autogovern a Summerhill

Cap al final del setè paràgraf, Neill explica un dels punts clau de la seva pedagogia: l'autogovern. Perquè aquest funcioni, els infants han de tenir llibertat per guiar-se a si mateixos dins un sistema on els adults tinguin limitat tant el seu poder moral com la capacitat de decidir què i com fer.

A Summerhill, l'escola fundada per Neill, trobem l'exemple de com han d'actuar els mestres perquè l'autogovern sigui real i factible. Les seves directrius inclouen:

• No adoctrinar ni donar instruccions sobre com comportar-se.
• No modelar el caràcter.
• No provocar por ni utilitzar-la per induir conductes.
• Permetre que els infants actuïn lliurement segons els seus impulsos.

El Rol de l'Educador

Finalment, a l'últim paràgraf, Neill torna a emfatitzar la importància del comportament del mestre. Segons Neill, els educadors han de:

• Respectar les aptituds i els ritmes individuals dels alumnes.
• No condicionar-los ni moralment ni físicament.
• Afavorir l'autodisciplina, la cooperació i el treball en equip.

A més, insisteix que no han d'educar amb paraules, sinó amb fets, i han de ser propers, sincers i honrats. Han de ser un membre més de la comunitat, sense tenir més autoritat formal que els mateixos alumnes.