Corrents Pedagògiques Clau: De Makarenko a l'Educació Constructivista

Pedagogia Marxista: L'Enfocament de Makarenko

Context Històric

• 1. Unió Soviètica i Marxisme: Final de la Revolució Bolxevic.
• 2. País Agrari en Crisi: Social i econòmicament enfonsat després de la dominació dels Tsars i la revolució.
• 3. Infància Vulnerable: Infants sense sostre, marginats i delinqüents; un país sencer a reconstruir.

Concepció Teòrica

• 1. Anti-rousseauniana: Crítica al discurs naturalista.
• 2. Pedagogia Col·lectiva: Basada en la col·lectivitat i el treball.
• 3. Rol de l'Educador: L'educador crea la col·lectivitat, però és aquesta la que realment gestiona.
• 4. Treball Productiu: Treball real, dur, productiu i amb un clar sentit social.
• 5. Pedagogia de l'Esforç: Foment de l'esforç i la força de voluntat.

Tècnica Pedagògica

• 1. Basada en la Pràctica: Construïda des de la seva pràctica, sense seguir propostes o tendències occidentals.
• 2. Formació Integral: Finalitat no només ensenyar coneixements o habilitats, sinó formar personalitats íntegres.

Pedagogia Anti-Autoritària

Aportacions Metodològiques

• 1. Internat Mixt Autogestionat: Regit per un sistema d'autogovern comunitari, on els adults limiten la seva autoritat i poder.
• 2. Llibertat d'Assistència: Llibertat d'assistència a classe.
• 3. Normes de Convivència: La comunitat i les normes de convivència es gestionen mitjançant assemblea.
• 4. Aprenentatge per Interès: No hi ha un mètode específic; l'interès és el motor de l'aprenentatge.
• 5. El Joc com a Eina Educativa: Jugar és la primera tasca dels alumnes. No exclou l'esport, les competicions per equips ni el teatre.
• 6. Educació Moral:
  • a. No adoctrinar ni manipular el caràcter.
  • b. No provocar la por; els adults han de ser càlids i honrats.
  • c. Permetre l'autogestió.
  • d. No educar amb paraules, sinó amb fets.

Pedagogia Social i Cultural

Context

• 1. Marxisme com a Referent: El marxisme com a referent teòric principal per als intel·lectuals russos.
• 2. Construcció de la Nova Persona: Ajuda a la recerca per a la construcció no només d'una nova societat, sinó d'una nova persona, una nova personalitat.

Concepció Teòrica

• 1. Desenvolupament del Coneixement Social: Es centra en el desenvolupament del coneixement social; la conducta humana no està guiada únicament per processos biològics racionals.
• 2. Connexions per Experiència: Establir connexions a partir de l'experiència d'altres éssers humans.

Repercussions Pedagògiques

• 1. Construcció de la Persona: La persona es construeix de "fora a dins".
• 2. Educació No Formal: Importància de la família i l'educació no formal i informal.
• 3. Aprenentatge Escolar: L'aprenentatge escolar precedeix el desenvolupament, la consciència i l'activitat psíquica individual.
• 4. Crítica als QI: Crítica als coeficients intel·lectuals.

Pedagogia de la Desescolarització

Context

• 1. Anys 60: Sorgeixen revoltes d'estudiants.
• 2. Canvis Socials i Tecnològics: Noves estructures de consum, industrialització, destrucció del medi ambient, irrupció dels mass media, inici de l'era de la informàtica, etc.

Proposta Teòrica

• 1. Crítica a les Escoles: No es creu possible convertir les escoles, ja que són institucions burocratitzades i manipulades.
• 2. Monopoli del Coneixement: El monopoli del coneixement establert per l'escola va contra la llibertat d'accés a la cultura personal.
• 3. Funció de l'Escola: La tasca de l'escola no és educar, sinó acomodar els alumnes a les necessitats de les burocràcies del sistema.

Repercussions Pedagògiques

• 1. Xarxes de Lliure Accés: La societat desescolaritzada planteja la substitució dels sistemes escolars per xarxes de lliure accés a l'educació.
• 2. Serveis de Referència: Serveis de referència respecte als objectius educatius, facilitant l'accés senzill a llocs d'adquisició de coneixement.

Pedagogia de la Instrucció

Context

• 1. Models Conductistes: Basada en models conductistes d'aprenentatge, utilitzant procediments experimentals per estudiar la conducta, considerant l'entorn com un conjunt d'estímuls i respostes.
• 2. Tradició Empirista: Arrelada en la tradició empirista de la ciència, la filosofia positivista i la conseqüent utilització de models mecanicistes.

Concepció Teòrica

• 1. Subjecte Actiu i Conducta Observable: El subjecte és actiu, però l'activitat educativa és entesa com un resultat observable, una modificació de conducta.
• 2. Aprenentatge com a Canvi de Conducta: L'aprenentatge es defineix com un canvi de conducta.
• 3. Lleis Universals de la Conducta: Tots els animals obeeixen a les mateixes lleis de la conducta.

Repercussions Pedagògiques

• 1. Seqüenciació del Coneixement: Seqüenciar els coneixements a ensenyar d'allò més simple a allò més complex.
• 2. Principis d'Aprenentatge: Aplicació de principis generals de l'aprenentatge com el condicionament operant, processos de reforç i modelació de la conducta.
• 3. Enfocament Mecànic: Enfocament instructiu i mecànic.

Pedagogia Alliberadora

Context

• 1. Origen al Brasil: Neix al Brasil amb l'emergència de la burgesia nacional després de la Segona Guerra Mundial.
• 2. Intervenció Estatal: Davant la pobresa, intervé l'estat.
• 3. Reforma Política: Reforma política per ampliar la democràcia i el desenvolupament capitalista.

Proposta Teòrica

• 1. Transformació Humana i Social: Promou la transformació de l'ésser humà, un ésser inacabat, i el canvi de la societat.
• 2. Dimensió Política de l'Educació: Tota educació té una dimensió política.
• 3. Reivindicació del Diàleg: Nega que el procés educatiu sigui una transferència de coneixements i reivindica el diàleg.

Mètode

• 1. Investigació Temàtica: Escoltar la gent i identificar temes de conversa.
• 2. Codificació i Conscienciació: Llistat de paraules significatives que formaven l'univers temàtic-vocabulari. La conscienciació com a pas previ pel canvi.
• 3. Suport Visual: Plasmar en un suport visual les situacions i paraules significatives.

Perfil Recreatiu, Lúdic i Expressiu en l'Educació

Perfil Recreatiu

• 1. Temps Lliure: El temps lliure és una nova expressió cultural.
• 2. Noves Formes de Viure: Aparició contínua de múltiples formes de viure aquest temps.

Perfil Lúdic

• 1. Augment del Joc: Augment de les manifestacions basades en el joc.
• 2. El Joc com a Eina: El joc com a contingut i com a metodologia.
• 3. Desenvolupament Infantil: De petits, la majoria dels processos relacionals i comunicatius s'aconsegueixen establir a partir del joc, per la qual cosa és un aspecte molt determinant en la construcció de cadascú.

Perfil Expressiu

• 1. Potencial Expressiu de la Motricitat: Tant si partim de l'educació física escolar com des d'altres àmbits, existeix en la motricitat un valuós potencial expressiu.
• 2. Llenguatge Corporal: En Educació Física (EF) cal experimentar múltiples possibilitats del llenguatge que ens proporciona el propi cos i el moviment que aquest és capaç de generar.

Educació Física Constructivista

Què Pretén l'EF Constructivista?

• 1. Resolució de Problemes: Que es treballi en la resolució de problemes que van apareixent a la pràctica.
• 2. Organització i Gestió: Que siguin capaços d'organitzar i gestionar jocs i activitats motrius.
• 3. Coneixement de Recursos: Que coneguin recursos d'organització i gestió de l'activitat.
• 4. Valoració de l'EF: Que els alumnes aprenguin a valorar que l'Educació Física val la pena.

Anàlisi de l'EF Constructivista

• 1. Experimentació Motriu: L'alumne ha d'experimentar situacions variades que li permetin conèixer les seves possibilitats i limitacions motrius.
• 2. Reflexió sobre l'Activitat: Ha de comentar l'activitat desenvolupada i comprovar els efectes de la seva participació en la tasca.
• 3. Reflexió sobre l'Aprenentatge: Ha de reflexionar sobre el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.

Disseny d'una EF Constructivista

• 1. Tractament del Cos: A través de les pràctiques, s'exposa una manera especial de tractar el cos.
• 2. Valors de l'EF: No es qüestionen els valors que transmet l'Educació Física.
• 3. Clima de Col·laboració: Tenir un bon clima de col·laboració.
• 4. Diversitat: Oferir diversitat de situacions de treball.
• 5. Poder de Modificació: Oferir el poder real per a modificar les situacions de treball.