La Pedrera: Un Viatge a la Belle Époque i l'Arquitectura Modernista

La Pedrera: C. historic: L’obra es situa a la 1a dècada del s. XX, etapa en la qual Europa viu l’anomenada Belle Époque i que s’extén fins a l’inici de la Gran Guerra. Són uns anys en què destaca el consumisme així com el progrés tècnic, com demostren els germans Lumière amb el cinematògraf. Aquesta etapa també es coneix com La Pau Armada, on les diferents potències europees inverteixen grans quantitats de diners en armament i, a més, la societat europea s’està educant en el narcisisme de les petites diferències. Des de principis del s. XX s’entreguen els premis Nobel, que tenen com a destacat guanyador a Norman Angell pel seu llibre “La gran il·lusió”. Respecte a Catalunya i Espanya, cal mencionar l’etapa de la restauració amb Alfons XIII i Victòria Eugènia (Esp). A Catalunya destaquen els fets del Cu-Cut, la Setmana Tràgica i la figura de Cambó, que consolida el catalanisme polític. Finalment, és en aquest moment on Barcelona es coneix com la Rosa de Foc pel bombardeig dels anarquistes. Anàlisi:

• Té dues entrades independents amb 5 pisos d’alçada i una terrassa al damunt de tot.
• Respecte a les línies dominants en l’edifici, destaquen les corbes, especialment a les façanes que separen les plantes i que contribueixen a donar-li la horitzontalitat que contrasta amb les formes corbes de les finestres i dels balcons.
• Seguint amb la part exterior, a la terrassa hi ha unes xemeneies i les caixes dels ascensors estan dissimulades amb unes formes escultòriques.
• La seva part interior té un pati al voltant que estructura les diferents plantes, que no segueixen cap ordre aparent, i les habitacions són de formes poligonals i tenen uns mobles que van ser dissenyats pel mateix Gaudí.
• El tema del pati és una extensió del carrer i porta a un subterrani que feia la funció d’aparcament.
• El seu estil és el modernista, on predominen les línies ondulades i les referències a la natura.

S/F: L’edifici va ser un encàrrec de la família Milà i rep el seu nom perquè la pedra amb la qual es va fer es va tractar a un solar que hi havia al costat. En els seus orígens era el domicili particular dels propietaris i el subterrani s’utilitzava com a aparcament, encara que avui dia té una funció turística.