Península Ibèrica Segle XI: Regnes Cristians i Al-Àndalus

Mapa 4: Península Ibèrica al Segle XI

Regnes Cristians i Al-Àndalus: Orígens

El mapa objecte de comentari és un mapa polític, ja que mostra les fronteres entre diferents estats. El tema principal són les fronteres i els territoris ocupats per Al-Àndalus, el Regne de Lleó, el Regne de Castella, el Regne de Navarra, el Regne d'Aragó, Sobrarb, Ribagorça i els Comtats Catalans durant les primeres dècades del segle XI.

Distribució Territorial al Segle XI

L'espai geogràfic representat és la Península Ibèrica, la qual apareix dividida en diversos territoris:

Al-Àndalus: Extensió i Ciutats Clau

Al-Àndalus ocupava la major part de la Península, estenent-se pel sud i l'est. Els musulmans dominaven la majoria del territori, incloent-hi ciutats importants com Toledo, Badajoz, Sevilla, Còrdova, Màlaga, Saragossa, València i Múrcia. Palma, a les Illes Balears, també era territori musulmà i una de les ciutats destacades.

Regne de Lleó: Situació i Centres Urbans

El Regne de Lleó estava situat al nord-oest de la Península. Les seves ciutats més importants eren Santiago de Compostel·la i Lleó.

Regne de Castella: Localització i Burgos

El Regne de Castella, el tercer en extensió territorial, es trobava a la zona central de la Península Ibèrica. La seva ciutat més important era Burgos.

Regne de Navarra: Territori i Pamplona

El Regne de Navarra ocupava gairebé el mateix territori que el Regne de Castella i estava situat al nord central de la Península. La ciutat assenyalada és Pamplona.

Aragó, Sobrarb i Ribagorça: Els Regnes Pirinencs

El Regne d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça eren els estats que ocupaven menys territori de tots els mencionats, situats al mig del Pirineu.

Comtats Catalans: Posició i Barcelona

Els Comtats Catalans ocupaven menys territori que el Regne de Navarra i se situaven al nord-est de la Península Ibèrica. Al mapa s'hi pot observar la ciutat de Barcelona.

Llegenda del Mapa Polític

• La línia vermella marca el límit entre els territoris cristians i musulmans, representant la delimitació entre dues cultures.
• Els punts negres assenyalen les ciutats més importants dins dels territoris dels diferents estats.

Context Històric dels Principals Territoris

Al-Àndalus: Del Califat als Almoràvits

A Al-Àndalus, l'any 929, Abd al-Rahman III, emir de Còrdova, es va convertir en califa, és a dir, es va independitzar religiosament del Califat de Bagdad. Aquest va ser el període àlgid d'Al-Àndalus com a potència política i econòmica de la Mediterrània occidental. La desaparició de l'últim califa va precipitar la divisió d'Al-Àndalus en múltiples regnes de taifes, marcant l'inici del retrocés territorial enfront dels regnes cristians.

Posteriorment, va tenir lloc la unificació sota la dinastia almoràvit. Els almoràvits, arribats des del nord d'Àfrica, van tornar a unificar Al-Àndalus. Tanmateix, la dominació almoràvit no va durar gaire. A més, la intolerància i intransigència dels almoràvits els va fer molt impopulars entre els mateixos musulmans andalusins. L'imperi almoràvit va caure el 1145, desintegrant novament Al-Àndalus en les anomenades segones taifes.

El Regne de Lleó: Expansió i Desenvolupament

El Regne de Lleó, el segon estat amb més extensió geogràfica en aquest període, es va expandir cap al Duero i el Sistema Central, fins a l'actual Extremadura. Aquest regne va aconseguir fites importants com la dotació de furs per Alfons V, la creació d'un art de repoblació lleonès característic i un gran desenvolupament dels sistemes administratius.

El Regne de Navarra i la seva Influència Regional

Al segle XI, Sanç III el Major de Navarra va adquirir el Comtat de Castella com a herència. El 1035, va deixar aquest comtat al seu fill Ferran I. Ferran va provocar una guerra en la qual va morir el sobirà lleonès Bermud III a la batalla de Tamarón contra la coalició castellano-navarresa. Com que Bermud III no tenia descendència, el seu cunyat, Ferran I, es va apropiar de la corona lleonesa, prenent el títol de rei de Lleó amb gran oposició entre els lleonesos, que no volien veure convertit en monarca l'home que havia matat el seu rei. Així, Ferran I va tornar a unir el Comtat de Castella al Regne de Lleó.

Els Comtats Catalans i la Catalunya Nova

Als Comtats Catalans, durant el trànsit dels segles XI al XII, es va produir una expansió significativa. Aquesta expansió es va donar en temps del comte Ramon Berenguer III (considerat el més important entre els comtes d'aquesta zona) i es va dirigir en diverses direccions cap als comtats del seu entorn. Fruit d'aquesta expansió va ser la incorporació de l'anomenada Catalunya Nova, situada al sud i a ponent del riu Llobregat i fins a la línia de l'Ebre. Aquest territori va ser conquerit i repoblat al segle XII.