El Pensador de Rodin: Anàlisi Completa de l'Escultura Icònica

Fitxa Conceptual: L'Escultura "El Pensador" d'Auguste Rodin

Nom de l'obra:

El Pensador

Autor:

Auguste Rodin

Clients:

Encarregada el 16 d'agost de 1880 pel Museu d'Arts Decoratives de París.

Data de creació:

1880-1900

Relació amb un conjunt:

Es tractava d'un ambiciós projecte que incloïa 186 figures, però no va ser culminat. Formava part de la Porta de l'Infern.

Estil:

Impressionisme francès

Ubicació original:

-- (Part de la Porta de l'Infern)

Ubicació actual:

Museu Rodin a París

Descripció Formal de "El Pensador"

Material i blocs:

Bronze i un sol bloc.

Dimensions:

1,98 m x 1,29 m x 1,34 m (gran). La versió inicial que s'havia de construir era de dimensions petites.

Cromatisme:

Monocroma.

Breu descripció:

El Pensador il·lustra un home amb els braços, les mans i els peus molt exagerats, en una actitud profundament reflexiva.

Tècnica:

Fosa.

Posició:

Sedent (assegut).

Figurativa/No figurativa:

Figurativa.

Anàlisi Formal i Composició

Volum:

Tancat.

Anatomia:

Presenta una anatomia musculada, amb els músculs en tensió. Les mans i els peus són molt exagerats, destacant la força expressiva.

Moviment:

No hi ha moviment físic explícit, però el pensament intens involucra tot el cos, que es troba en tensió.

Elements de Composició:

Simetria, ordre, verticalitat. Es forma una ziga-zaga (W, Z) en l'estàtua, aportant dinamisme visual.

Expressió:

Vol expressar un pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat. L'expressió de preocupació es manifesta en tot el cos.

Punt de recolzament:

Sobre un pedestal.

Proporcions:

Mans i peus exagerats, una característica distintiva de l'obra.

Temps:

Llarg-Mitjà (referint-se a la durada de l'acció o l'estat representat).

Llum:

Interna. El cos crea fortes ombres, ja que la superfície està poc polida, generant jocs de llums i ombres.

Vestimenta:

No hi ha vestits; es vol mostrar l'anatomia nua per potenciar l'expressió.

Punt de vista de l'espectador:

Múltiples punts de vista són possibles i recomanats per apreciar l'obra en la seva totalitat.

Anàlisi i Evolució Plàstica

Relació amb l'obra de l'autor:

Connecta amb L'Edat de Bronze pel que fa al realisme precedent i un naturalisme vist des de l'època clàssica. També amb Els Burgesos de Calais.

Relació amb l'obra de l'època:

Es pot comparar amb Els primers freds de Miquel Blay (en la musculació de l'home) i El desconsol de Josep Llimona (per la figura nua que està sobre una pedra).

Característiques de l'estil:

• Superfícies rugoses.
• Representació de passions i drames humans.
• Algunes parts de l'escultura són incompletes (non finito).
• Interès per captar el moviment i la llum.
• Multiplicació d'angles de visió.

Innovació:

Rodin va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l'objectiu de donar més rugositat a les superfícies. Va incorporar jocs lumínics amb les escultures i va traslladar amb gran mestria l'impressionisme a l'escultura.

Influències:

De Miquel Àngel en les figures inacabades (non finito) i també de Praxíteles.

Context i Interpretació

Gènere:

Figura humana.

Significat iconogràfic:

En un primer moment, l'obra volia representar el poeta Dante a la Porta dels Inferns, la qual s'inspira en l'Infern de la Divina Comèdia del mateix poeta. En el cristianisme, Adam s'acostuma a representar de la mateixa manera que aquesta figura.

Significat iconològic:

Per a alguns crítics, El Pensador és la imatge de l'home que executa un acte de revelació interna, simbolitzant la reflexió profunda i el turment existencial.

Funció i Finalitat

Estètica:

L'obra busca provocar una resposta emocional i intel·lectual a través de la seva expressivitat i la representació del pensament humà.

Relació amb l'època:

L'època es caracteritza per la modernitat a les ciutats. El món artístic encara girava entorn al saló, però els artistes s'identificaven amb la bohèmia, l'esquerra política i la crítica del poder establert.

Aportació:

Auguste Rodin és considerat el primer escultor modern. A partir d'ell, l'escultura va canviar radicalment, obrint noves vies d'expressió i tècnica.