El Pensador de Rodin: Anàlisi Completa de l'Escultura Simbolista

Fitxa Tècnica: El Pensador d'Auguste Rodin

Nom o títol:

El Pensador

Autor:

Auguste Rodin

Any de realització:

1902 (primera versió de 1880)

Estil:

Simbolisme expressionista

Gènere i tema:

Figura humana / temàtica simbòlica

Material i tècnica:

Fosa de bronze a la cera perduda

Dimensions:

189 x 98 x 140 cm

Ubicació (original i actual):

Museu Rodin, París, França

Context Històric i Artístic d'El Pensador

La peça coneguda com El Pensador va ser realitzada per Auguste Rodin, considerat el primer escultor contemporani, arran d'un encàrrec del Museu de les Arts Decoratives de París per realitzar unes portes de bronze monumentals, anomenades Portes de l'Infern, inspirades en la figura del poeta toscà Dante Alighieri i la seva Divina Comèdia. La primera versió de la peça (de només 71 cm d'alçada) data de 1880, fou considerada independent per part de Rodin a partir de 1888 i copiada i augmentada d'escala entre 1902 i 1904, posant de manifest les característiques més importants del Rodin madur, que va evolucionar des de l'academicisme de les seves primeres obres cap a l'expressionisme simbolista característic de les seves peces més conegudes.

Anàlisi Denotativa: Descripció Formal de l'Escultura

El Pensador és una peça d'embalum rodó compacta, fosa en una sola peça de bronze, que mostra els característics acabats bastos i rugosos de l'escultor, oposats al refinat gust neoclàssic en què l'escultor s'havia format durant la seva joventut. Aquest fet va fer que la figura fos considerada en el seu moment una «traducció» escultòrica del llenguatge pictòric dels impressionistes. La figura representa un home corpulent nu, assegut de manera recollida sobre una roca i amb la barbeta recolzada sobre el puny dret. No pretén ser naturalista ni precisa (són evidents, per exemple, la desproporció de les mans i els peus), sinó incidir en l'expressivitat del gest i la rotunditat monumental de la figura, de nou brutalment oposada a la delicadesa classicista.

Anàlisi Connotativa: Simbolisme i Interpretació d'El Pensador

El Pensador, originalment titulat El Poeta, representa al·legòricament la figura de Dante en actitud pensarosa davant la contemplació de les Portes de l'Infern. Efectivament, El Pensador havia format part d'un programa iconogràfic molt més ampli, ja que en la seva versió reduïda i original la peça havia d'anar col·locada al timpà de la colossal porta de bronze del Museu de les Arts Decoratives de París, contemplant als seus peus els visitants i les escenes de l'Infern dantesc que, en relleu, figuraven en els batents de les portes. Desplaçat per Rodin del seu context original, la figura va ser augmentada d'escala i aïllada, i així va passar a ser una representació al·legòrica d'un home dual: corpori i brutal en la seva materialitat física (Rodin va prendre com a model per a la seva obra un boxejador al qual ja havia retratat en el seu Home del Nas Trencat), però també abstret en la complexitat del seu propi pensament. Amb el pas dels anys, la figura va esdevenir un símbol en si mateixa i una encarnació de la figura mateixa de l'home, animal d'una banda i ésser pensant de l'altra, dins d'un mateix cos.

Relacions de l'Obra: Influències i Llegat d'El Pensador

La peça, com tota l'obra de Rodin, mostra la influència de Miquel Àngel, a qui l'escultor admirava per sobre de qualsevol altre artista viu o mort. En el cas d'El Pensador, el referent directíssim és el retrat de Lorenzo de' Medici, conegut com Il Pensieroso (el meditabund), ubicat a la Sagrestia Nuova de Sant Llorenç de Florència, del qual Rodin reprodueix de manera dramàtica el gest, així com també la figura de l'Ugolí de Jean-Baptiste Carpeaux (1861). Per la seva banda, Rodin exerceix una influència enorme en tota l'escultura contemporània, començant per personatges propers a l'escultor com Medardo Rosso, Camille Claudel, Miquel Blay o l'escultor Edgar Degas, i continuant fins a Käthe Kollwitz o l'escultor Henri Matisse.