El Pensador de Rodin: Anàlisi Completa i Significat de l'Escultura Icònica

El Pensador de Rodin: Anàlisi Detallada d'una Obra Icònica

3. Descripció Formal de l'Escultura

El Pensador és una escultura que representa un home nu i musculós, assegut i reclinat, amb el cap tombat cap a un costat. Està pensant, amb el colze del braç dret damunt de la cama esquerra, i el seu mentó i tot el cap es recolzen en aquesta mà. El braç esquerre li cau sobre la cama esquerra i amb la mà busca reposar-la sobre el genoll dret. Els peus, ben marcats, es col·loquen reposats en una espècie de tronc que li fa de cadira, i amb els dits drets toca el terra.

a. Iconografia

Un home nu i musculós, assegut, reclinat, amb el cap tombat cap a un costat. Està pensant amb el colze del braç dret damunt de la cama esquerra, el seu mentó i tot el cap es recolza en aquesta mà. El braç esquerre li cau sobre la cama esquerra i amb la mà busca reposar-la sobre el genoll dret. Els peus ben marcats es col·loquen reposats en una espècie de tronc que li fa de cadira i amb els dits drets toca el terra.

b. Funció

Estètica.

c. Composició

Tancada, busca la introspecció.

d. Línies Compositives

Diagonals entrecreuades i en zig-zag.

e. Recursos Tècnics

Contrast entre zones rugoses i brillants. La rugositat, juntament amb la multiplicació de plans i l'inacabament, proporciona efectes lumínics. Per tal d'aconseguir un impacte visual, Rodin no va dubtar a modificar la mida de les mans, engrandint-les per tal de reforçar la impressió que està replegat en ell mateix i donar una sensació d'intimitat força especial.

f. Relació amb l'Entorn Original

Va formar part, en un principi, del dintell de les portes del Museu de les Arts Decoratives.

4. Significat de l'Obra

a. Elements Estilístics: L'Impressionisme

• Tractament irregular.
• Forma quasi cúbica.
• La massa corpòria mostra buits i protuberàncies, deixant que la figura s'introdueixi en l'espai.
• Gran coneixement de l'anatomia que li permet distorsions i exageracions.
• Habilitat per expressar emocions intenses mitjançant el físic de l'escultura.

b. Relació entre Forma i Funció

Havia de formar part d'un conjunt, però la seva concepció va desaparèixer en individualitzar-se.

c. Iconologia i Simbolisme

L'escultura la va fer com un retrat de Dante reflexionant sobre la seva creació poètica i simbolitza la identificació de tots dos com a creadors. És una reflexió sobre la condició humana, amb les seves llums i ombres.

d. Relació de l'Obra amb la seva Època

Els organismes oficials solien donar encàrrecs a artistes. Oferir-li aquesta obra va significar el reconeixement públic envers l'escultor. La Tercera República Francesa. La burgesia liberal, que s'havia oposat al despotisme del Segon Imperi, va assumir el poder després del desastre de la Guerra Francoprussiana del 1870 i de l'experiència de la Comuna de París. Enriquida gràcies a la Revolució Industrial, l'expansió econòmica i l'especulació financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i cap al futur i no tenia cap interès pels vestigis del passat. Les evocacions històriques o mitològiques de les obres academicistes que s'oferien als salons oficials d'artistes francesos ja no es corresponien amb l'estètica d'aquesta nova classe social emergent, els principis i els valors de la qual es reflectien en les idees d'independència, sinceritat i individualisme. Rodin es va nodrir d'aquestes idees, per a l'aplicació de les quals va buscar els mitjans més adequats, cosa que el va portar a desenvolupar un llenguatge artístic nou, completament oposat al de l'escola de l'Acadèmia. Rodin comença amb el realisme, simbolista i posteriorment impressionista, trencant amb la pintura i escultura tradicional.

5. Antecedents i Influències Posteriors

Rodin experimenta una nova manera d'interpretar el cos humà, desconeguda pels escultors de la Grècia clàssica, basada a insuflar a les seves escultures una sensació de vida tan perfecta que els seus detractors el van acusar de fer servir motlles de cossos vius, amb motiu de la presentació d'una de les seves obres. Rodin es va inspirar en obres ja existents, com el Moisès o la tomba de Lorenzo de Mèdici de Miquel Àngel, influït per l'últim Miquel Àngel en el tractament turmentat i l'expressivitat de les seves escultures inconcluses. Va influir en molts artistes de la seva època com Meunier, Claudel, Rosso, Blay o Llimona. També en Constantin Brancusi, que va seguir un camí diferent.