Pensadors Clau i Reptes Educatius de la Societat Contemporània

Zygmunt Bauman i la Societat Líquida

La concepció de Bauman és d'una societat líquida, caracteritzada pel pas de la modernitat a la postmodernitat, a l'era de la globalització i a la pobresa. En aquesta societat, gairebé tot sembla *sobrer, inestable, efímer i amenaçant*, fet que la fa provisional i insegura.

Reptes Educatius de la Societat Líquida

Els principals desafiaments educatius derivats d'aquesta inestabilitat són:

1. Les migracions: Hem d'aprendre a viure i conviure amb la diferència. L'escola ha de ser *un gresol de cultures*.
2. La cultura de les eleccions individuals: Fomentar el debat al voltant de la integració i la cohesió social.
3. La comunicació intergeneracional: Aquest mecanisme propicia la desaparició de tòpics i estereotips, conduint-nos a una visió global de la persona, allunyada de les consideracions basades únicament en l'edat.

Manuel Castells i la Societat Xarxa

Castells es refereix a la societat xarxa per designar un nou tipus de sociabilitat, centrada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l'abast i les conseqüències de la qual encara no podem preveure. Considera que la societat es caracteritza per l'era de la informació i la comunicació.

Aquesta transformació ha portat a fenòmens com la fractura digital, l'analfabetisme digital i la «infoxicació» (excés d'informació). Castells entén que l'era de la informació és un procés de transformació multidimensional que és alhora incloent i excloent, segons els valors i interessos de cada país o organització social.

Reptes de la Societat Xarxa

Els desafiaments principals que planteja Castells són:

• Proposar nous paradigmes educatius no «transmissors».
• Aprendre a seleccionar la informació de manera crítica.
• Aprendre a utilitzar el gran volum de dades accessibles.

Edgar Morin i la Complexitat

Morin considera la «complexitat» com el tret definitori de la societat actual. Aquesta complexitat requereix una base ètica per relligar el tot i les parts, el realisme i la utopia. D'altra banda, aquesta societat corre el perill d'anar cap a l'abisme.

El pensament de Morin condueix a un mode de construcció que abasta el coneixement com un procés que és alhora biològic, cerebral, espiritual, lògic, lingüístic, cultural, social i històric. Aquest nou plantejament té conseqüències directes en la formulació de les ciències, l'educació, la cultura i la societat.

Els 7 Sabers: Reptes de la Societat cap a l'Abisme (Morin)

Morin sintetitza els reptes educatius en els seus 7 Sabers necessaris per a l'educació del futur:

1. Fer front a les cegueses del coneixement: l'error i la il·lusió.
2. Alimentar els principis d'un coneixement pertinent.
3. Ensenyar la condició humana.
4. Ensenyar la identitat de la Terra.
5. Fer front a les incerteses.
6. Ensenyar la comprensió.
7. Cultivar l'ètica del gènere humà.

Stéphane Hessel: Indignació i Compromís

Hessel fa referència a una societat que fa passes per evolucionar, però sovint s'atura i torna enrere. Considera que hi ha líders que ens col·loquen en la direcció equivocada, i això porta a la indignació ciutadana i, més enllà, a la ràbia i la indiferència.

Reptes Educatius per a Hessel

Els reptes educatius que proposa Hessel se centren en la responsabilitat cívica:

• El compromís: La ràbia i la indiferència no duu enlloc.
• Educar en valors dignes.
• Treballar per la democràcia real.

Arcadi Oliveres: Desigualtat i Justícia Global

Oliveres considera que la ciència i la tecnologia han avançat molt ràpidament en els últims anys i que, tanmateix, continuen progressant. Tot i això, assenyala una gran DESIGUALTAT en diversos àmbits:

Tipus de Desigualtat Segons Oliveres

• Desigualtat de recursos: Molta gent no té la ciència i la tecnologia a l'abast.
• Desigualtat laboral: Inclou l'explotació infantil, que predomina en països subdesenvolupats, i la desigualtat entre treballadors.
• Desigualtat econòmica i social: Els rics són cada cop més rics i els pobres més pobres.
• Mala distribució dels aliments: Els millors aliments es destinen a països més desenvolupats, mentre que els països menys desenvolupats pateixen manca d'aliments.
• Govern autocràtic: Governs que actuen pel seu propi interès.
• Manca de compromís internacional: Els països no s'ajuden entre si.

Causes i Solucions Proposades

Oliveres considera que les causes de totes aquestes problemàtiques són:

• Raons econòmiques injustes.
• El comportament de les companyies transnacionals.
• El deute extern.
• El tancament envers el procés migratori.

Les possibles solucions que proposa són:

• Democratitzar les Nacions Unides.
• Avançar els moviments antiglobalització.
• Augmentar la cooperació internacional.
• Augmentar el nostre compromís personal.