El Pensament Grec: De la Mitologia a la Filosofia

Homer i l'Ideal Aristocràtic

La Civilització Micènica i Homer

2.000 a.C → Els aqueus (tribus indoeuropees del nord) envaeixen Grècia. Assimilen característiques de la cultura minoica (Creta), però conserven la seva llengua: una forma de grec primitiu, i el seu esperit guerrer i formen la civilització micènica.

Els micènics pateixen la invasió dels doris i han de marxar cap a la Jònia (costa actual de Turquia), on funden ciutats i allà hi apareixen els primers filòsofs.

Des de la Jònia, HOMER (s.VIII a.C) escriu la Il·líada (guerra de Troia) i la Odissea (retorn d'Ulisses cap a la pàtria, Ítaca), dues epopeies en les quals explica el passat gloriós del seu poble, els micènics.

El Viatge a Ítaca: Una Metàfora de la Vida

Viatge a Ítaca → viatge cap a un destí que desitges intensament. Objectiu, ideal, meta. La vida és un viatge. Vols que el camí sigui llarg, perquè desitgem una vida llarga i plena d'aventures. La filosofia és el que ens orienta en el camí de la vida (de descobriment d'un mateix, d'alliberament i llibertat).

L'Areté i l'Ideal Aristocràtic

A la Il·líada apareixen els homes valents i cultes que sempre volen ser excel·lents, els homes bons: que són els millors en tot, que posseeixen virtut: ARETÉ, els aristos. D'aquest mot se'n deriva aristocràcia (el poder -cracia-, dels millors, aristos). Només els millors, els bons, són dignes de posseir el poder.

Hesíode i la Mitologia

La Grècia Antiga i els seus Mites

Grècia estava formada per les polis, ciutats o comunitats polítiques independents les unes de les altres. No hi havia unitat política però sí consciència d'un origen i cultura comuns. Tots eren els hel·lènics (hellenoi) i tenien 3 coses en comú: la llengua, la mitologia i celebraven els jocs olímpics.

Mite: relat tradicional que explica l'actuació exemplar dels déus i herois en un temps llunyà.

Els mites s'hereten de la tradició i expliquen fets significatius: com es va fer el món, el que passa després de la mort, aparició de l'home, llenguatge, foc...

Hesíode és un poeta que es va dedicar a recopilar els mites grecs. En el seu llibre la Teogonia hi explica el naixement del cosmos i els déus.

El Naixement de la Filosofia

El Pas del Mite al Logos

Nosaltres hem substituït aquesta mentalitat mitològica que tenien els grecs, per la lògica. Es considera que la filosofia va néixer a la Jònia al segle VI a.C, quan s'intenten donar explicacions racionals de la realitat sense basar-se en els mites. L'inici de la filosofia és el replantejament dels temes antics pel camí de l'anàlisi lògica de les dades.

Lògica: explicació no imaginativa que segueix l'ordre racional del discurs, el logos.

L'Explicació Racional de la Natura

Els primers filòsofs van intentar trobar una llei per la qual s'expliqués racionalment la realitat. Buscaven l'element més important de la natura, el principi originari i explicatiu, que van anomenar ARKHÉ.

L'Escola de Milet

Tales (640 - 546 a.C)

Matemàtic i astrònom. És considerat el primer filòsof de la història i era considerat un dels més savis perquè va predir un eclipsi.

Es va fer ric gràcies a la meteorologia: va predir una bona collita d'olives i va comprar tots els trulls (molins d'oli), controlant el preu al qual els pagesos li venien l'oli.

Segons ell, l'arkhé era aigua. "Tot és aigua" (sense aigua no hi ha vida). No es va refiar de les aparences i a l'aprofundir es va adonar que totes les substàncies provenen de l'aigua.

Anaximandre (610 - 547 a.C)

Segons ell, cap dels elements és el principal, introdueix un concepte teòric en el qual l'arkhé no té cap característica determinada, és l'apeiron. Els elements són determinats, ja que tenen característiques, i per tant la realitat també és determinada i limitada. Però la realitat prové de l'apeiron, de l'indeterminat i il·limitat. Es pot interpretar de diferents maneres, Si:

• no té límits interns és el caos
• no té límits externs és l'infinit
• no té cap límit és el caos infinit.

També diu que hi ha d'haver una llei que reguli el pas de l'indeterminat al determinat, la llei (logos) del canvi.

Anaxímenes (585 - 524 a.C)

Segons ell l'arkhé és l'aire. Produeix els altres elements per condensació o rarefacció (foc).