Pensament Presocràtic: Heràclit, Parmènides i Apories de Zenó

Doctrines d'Heràclit: Canvi, Foc i Harmonia

Heràclit d'Efes, conegut com Heràclit el Fosc per la complexitat dels seus aforismes, va aprofundir en la naturalesa del canvi.

La Physis: El Canvi Constant i els Aforismes

Heràclit afirmava que la naturalesa (Physis) canvia de manera total i radical. S'expressava mitjançant aforismes, frases breus i tallants, sovint difícils d'entendre.

Aforismes clau:

• «No ens podem banyar dues vegades al mateix riu»: El riu és aigua en continu moviment; per tant, mai et banyes en la mateixa aigua. A més, nosaltres també canviem constantment.
• «Descendim i no descendim al mateix riu, som i no som»: Diem que descendim el riu, però aquest no és el mateix. Diem que som, però canviem constantment; d’un instant a l’altre ja no som els mateixos. Heràclit diferencia el que diem de la realitat.
• «Per què es produeix el canvi? Per la lluita entre contraris»: Conceptes com dia/nit, mascle/femella, o foc/aigua són exemples d'aquesta lluita. Una roca que s’erosiona per la pluja exemplifica aquesta lluita entre la resistència de la pedra i la força de l’aigua, resultant en l’erosió.

Heràclit afirmava que la naturalesa és harmònica precisament perquè sempre canvia. L’harmonia sorgeix de la lluita, i el canvi no és aleatori, sinó que està regit per una intel·ligència universal (el Logos). Afirmava que podem arribar a entendre aquesta intel·ligència universal utilitzant la nostra pròpia raó.

L'Arkhé: El Foc com a Principi Universal

L'Arkhé, l'element primordial, segons Heràclit, és el foc (referint-se a la combustió). Argumentava que on hi ha vida, hi ha escalfor i processos de combustió.

• Present en l’inici: El gran foc primordial.
• Constitutiu: Els éssers vius necessitem calor per viure (actualment, ho associem a les reaccions químiques del cos).
• Present en la fi: Quan morim, la combustió és total. A nivell de l'univers, el gran foc també té una ciclicitat, cremant-se i regenerant-se eternament.

Parmènides: L'Ésser Immutable i la Raó

Parmènides d'Elea va escriure la seva filosofia en forma de poema, titulat Sobre la Natura.

El Poema 'Sobre la Natura' i el Camí a la Veritat

En aquest poema, ens parla d’un personatge (suposadament ell mateix) que és conduït per un carruatge, dirigit per donzelles, cap a la morada d’una deessa. Es fa una descripció del camí, que és llarg, pedregós i difícil. En arribar a la morada de la deessa, descriu la porta, que està guardada per dos guardians: Temis (Justícia) i Dicè (Destí).

Li obren les portes i la deessa li dona la benvinguda, tot dient-li que és un privilegiat, ja que són molt pocs els humans que hi arriben. Li promet revelar tot el que els humans poden saber: tant les veritats com les opinions.

L'Explicació Filosòfica de Parmènides

Parmènides suggereix que un humà per si sol no pot arribar a la veritat. Cal passar proves i ser justos i honrats, però també és necessari que el destí ho hagi establert (el destí, entès com la intel·ligència de l’Univers que ho regeix tot).

Parmènides afirma que existeix un sol Ésser, immutable i etern, i que el canvi és només una aparença, no una realitat. També sosté que per assolir la veritat no n’hi ha prou amb els sentits, sinó que és indispensable la raó. Molts individus no arriben a la veritat perquè basen la seva opinió exclusivament en els sentits, que són enganyosos.

Les Apories de Zenó: Desafiant el Canvi i la Pluralitat

Zenó d'Elea, deixeble de Parmènides, va intentar provar les tesis del seu mestre (que només existia un Ésser i que no existia un canvi real) mitjançant les seves cèlebres apories.

Què són les Apories?

Les apories són arguments que fan ús de contradiccions. En la pràctica, serveixen per provar una tesi demostrant que la seva contradictòria no és possible.

Com Provar l'Existència d'un Únic Ésser?

Zenó argumentava que si existissin diversos éssers, es generarien contradiccions. El nombre d’éssers hauria de ser finit i infinit alhora; per exemple, encara que el nombre sigui molt elevat, en teoria s’hauria de poder comptar (com el nombre de grans de sorra d’una platja). Aquest raonament es basa en la reducció a l’absurd, en admetre que l’ésser és finit i infinit alhora.

Com Provar que el Canvi no Existeix?

L'Argument d'Aquil·les i la Tortuga

Aquil·les, conegut per la seva força i rapidesa, competeix amb una tortuga, molt més lenta. Hipotèticament, en una cursa on Aquil·les dona avantatge a la tortuga, aquest mai no la podrà atrapar. Per què? Perquè per arribar on és la tortuga, aquesta ja haurà avançat una mica més, i així successivament fins a l’infinit. Per tant, segons Zenó, no es produeix cap canvi real de posició.

L'Argument del Corredor a l'Estadi

Un corredor en un estadi mai arribarà a la meta. Per què? Perquè per arribar-hi, primer ha de recórrer la meitat de la distància, i després la meitat de la meitat restant, i així successivament fins a l’infinit. Per tant, encara que sembli que avanci, en realitat no s’està produint cap canvi real.