Percepció i atenció: llindars, factors i il·lusions

Wundt i la percepció

La seva teoria explica que la percepció és un tot més complex que la suma dels seus components i que percebre és donar sentit a un esdeveniment.

Llindars sensorials

Llindar sensorial: estructures sensorials del sistema nerviós de caràcter genètic.

• Llindar absolut: és la quantitat mínima d'intensitat física que permet detectar un estímul.
• Llindar diferencial: diferència mínima que una persona pot detectar entre dos estímuls.

Factors que influeixen en la percepció

Factors externs

• Intensitat: qualsevol modificació que crida l'atenció.
• Repetició: factor de gran importància.
• Grandària: els objectes grans atrauran més que els petits.
• Novetat: allò novedós atreu l'atenció.

Factors interns

• Atenció: som conscients d'un nombre determinat d'estímuls.
• Motius: fan que la nostra percepció sigui selectiva.
• Interessos i valors: estem atents a aspectes que ens interessen.
• Caràcter observador: els desitjos, actituds o situacions afecten la percepció.
• Cultura: té un paper fonamental en la percepció; ens ha ensenyat a percebre i a aprendre.

L'atenció

Característiques

• Activitat conscient que actua d'acord amb l'objectiu establert pel subjecte.
• Activa o desactiva processos segons la situació.
• Orienta els sentits, els sistemes de resposta i els esquemes de coneixement.

Factors que afecten l'atenció

• L'estat físic.
• La fatiga mental.
• La son.
• Fàrmacs i aliments.

Imatges

• Llei de proximitat: tendència a percebre com a grup les coses que estan juntes.
• Llei de semblança: tendència a percebre els objectes semblants com a grup.
• Llei de continuïtat: tendència a percebre units els estímuls que mostren continuïtat.
• Llei de contrast: la percepció de la grandària d'un element s'influencia per la dels altres objectes.
• Llei de tancament: tendència a percebre els objectes com a entitats completes.

Esquemes cognitius

Els esquemes cognitius són aquell conjunt organitzat de coneixements emmagatzemats en la memòria per poder interpretar la realitat.

Il·lusions

Són deformacions dels objectes percebuts, percepcions falses o errors de reconeixement. Hi ha tres tipus:

• Per manca d'atenció: són força freqüents en la vida quotidiana; no són patològiques.
• Catatímiques: il·lusions que deformen objectes o situacions per influència de les emocions o sentiments.
• Pareidolies: il·lusions fantàstiques, pròpies de la imaginació.