Percepció i processament sensorial

Una maduixa

Mon exterior m'envien una sèrie d'estímuls, que són energia que poden ser física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica. La maduixa emet estímuls del color vermell, la seva forma, l'olor, tacte provocant percepció.

Primer filtre selectiu:

L'atenció es focalitza en alguns dels estímuls. Aquests escollits, en aquest cas és l'olor, es registren en els meus òrgans sensorials i allà es produeix la sensació quan els òrgans sensorials registren aquests estímuls. El segon filtre fa que aquella olor afecti el meu olfacte. Transducció dels òrgans sensorials, que és la traducció d'aquesta energia en un impuls nerviós. Després tenim la transmissió, cada òrgan sensorial està connectat per nervis amb el meu cervell i els nervis són els que transmeten aquests impulsos nerviosos. Per últim, el processament de la informació que es produeix al cervell. Aquesta informació dels òrgans sensorials va al cervell, el tercer filtre és el cervell, ja que és el que amb la informació nerviosa que han transmès els òrgans sensorials, el cervell processa aquesta informació i la transmet d'una neurona a una altra. El quart filtre s'encarrega del processament en base a l'experiència, aprenentatge, cultura (coses que ens condicionen). Per exemple, recordo el primer dia que la vaig provar, que estava dolça i molt bona. Finalment, quan es produeix aquest conjunt, té lloc la percepció i construïm la percepció d'aquest objecte. Té molt bona pinta i te la vols menjar.

Agnòsia:

És la incapacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular, encara que la persona tingui bé la seva capacitat intel·lectual.

Il·lusions:

Una il·lusió és una deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un error en el reconeixement. Les il·lusions són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva.

Al·lucinacions:

Són percepcions sense objecte.

Teoria associacionista:

Considerava que la percepció era un "mosaic de sensacions".

L'Escola de la Forma (Gestalt):

Rebutgen la creença del sentit comú que "veiem el món tal com és" i defensen la naturalesa "holística" del procés perceptiu, resumit en l'aforisme "el tot és major que la suma de les parts".

Fases del procés percepció

1. Detecció: Cada sentit disposa dels seus receptors, grups de cèl·lules sensibles a un tipus específic d'energia. Quan els sentits registren estímuls.

2. Traducció/Transducció: Part del nostre talent natural depèn de la capacitat del cos per convertir un tipus d'energia en un altre. Els receptors converteixen l'energia de l'estímul en missatges nerviosos. Quan els receptors tradueixen els estímuls i els converteixen en impulsos elèctrics.

3. Transmissió: Quan l'energia electroquímica té la suficient intensitat, desencadena impulsos nerviosos que transmeten la informació codificada sobre les característiques de l'estímul cap a diferents zones del cervell. Un cop tenim la informació traduïda a impulsos elèctrics mitjançant els nervis adequats, es transmeten aquests impulsos al cervell.

4. Processament de la informació: Els nostres òrgans sensorials detecten energia i la codifiquen en senyals nerviosos, però és el cervell el que organitza i interpreta. El cervell processa la informació.

Els llindars sensorials: La nostra capacitat de rebre estímuls és limitada, no podem veure la llum infraroja ni sentir els ultrasons.

Llindar absolut: És la quantitat mínima d'estímul que necessitem per "adonar-nos" d'alguna cosa (llindar inferior) i també la quantitat màxima d'estímul que podem rebre.

Llindar diferencial: És la diferència d'intensitat de l'estímul necessària per notar un increment o una disminució davant d'un estímul.