Percepció psicològica: definició, lleis i patologies

Percepció: definició i funcions

Percepció — organització d'estímuls en grup, fent estructures, distingint en ells objectes diferents i relacionant-los. Per mitjà de la percepció integrem les dades sensorials que ens envolten. La percepció fa de pont entre el món sensorial i l'intel·lecte. S'han de distingir dues fases:

• selecció dels estímuls que componen la imatge principal
• estructuració dels estímuls seleccionats de manera que constitueixin en ells un objecte amb sentit

Propietats de la percepció

Propietats de la percepció —

• Llindar diferencial: és més fi en la percepció que en la sensació.
• Constància perceptiva: quan hi ha costum de percebre certes formes, hi ha tendència a percebre-les iguals.
• Impressió de conjunt: la impressió d'un conjunt en una percepció es deu de vegades a un sol detall que gaudeix de prioritat amb relació a les diferents parts de l'objecte percebut.

Percepció del moviment

Percepció del moviment — es capta per tres sentits: tacte, vista i cinestèsia. Hi ha un grau mínim de velocitat per sota del qual no es percep moviment.

Percepció social

Percepció social — Hi ha influència de les altres persones en la nostra percepció. Cada individu aïllat pot percebre una cosa diferent de quan la percepció es fa en grup.

Percepció subliminal

Percepció subliminal — Potser aclareix fets encara no explicats satisfactòriament, com certes formes de telepatia o certs pressentiments.

Lleis de la percepció

Lleis de la percepció — Estudien les normes que segueix la ment per organitzar en formes els estímuls. Entre les principals trobem:

• Llei de la proximitat: la proximitat d'elements en l'espai o en el temps és condició per percebre'ls com una totalitat.
• Llei de la semblança: en condicions iguals, els elements semblants tendeixen a formar una unitat.
• Llei de la bona figura (pregnància): tendim a imposar als estímuls una disposició d'agrupament que sigui clara per estalviar energia en la retenció.

Percepció de la profunditat

Percepció de la profunditat — La percepció situa els objectes en un espai tridimensional. Es distingeixen criteris monoculars i binoculars:

• Criteris monoculars: un objecte que tapa un altre està més a prop; els objectes llunyans tenen contorns esfumats, etc.
• Criteris binoculars: mirar amb dos ulls és decisiu per saber la distància, sobretot quan els objectes són familiars.

Patologies de la percepció

Patologia de la percepció — Entre les alteracions perceptives més rellevants hi ha:

1. Al·lucinacions: és la percepció sense objecte; l'objecte no existeix, encara que es veu com una autèntica realitat; el subjecte no ho pot evitar.
2. Al·lucinosi: es percep un objecte que no existeix en la realitat, però el subjecte reconeix la falsedat de la percepció.
3. Pareidolies: deformació d'objectes reals; la persona que les pateix manté el judici i sap que ha hagut una distorsió.
4. Il·lusions: l'objecte existeix en la realitat, però es percep de forma deformada o diferent de com és.